04 de octubre de 2020
04.10.2020
Diari de Girona

Girona és un dels territoris on la banca ha tancat més oficines els últims anys

Només Alacant, Almeria, Barcelona i Castelló tenen un percentatge de clausura de sucursals més elevat

04.10.2020 | 00:02
Girona és un dels territoris on la banca ha tancat més oficines els últims anys

El nombre d'oficines comercials de les entitats financeres s'ha reduït en un 46% des de 2009 a Espanya, fet que suposa 20.234 oficines menys, i s'espera que entitats com BBVA, CaixaBank, Bankia o Sabadell tanquin més de 800 sucursals en el que queda d'any, el que representaria al voltant del 3,4% de la xarxa de la gran banca a Espanya. Així ho apunta un informe de la consultora Tatum segons el qual Alacant, Almeria, Barcelona, Castelló, Girona, Lleida, Madrid, Ourense, Palència, Tarragona i Saragossa són les províncies on hi ha hagut major percentatge de tancaments des de 2008. L'índex de penetració bancària (ràtio d'oficines per cada mil habitants) s'ha reduït gairebé a la meitat, passant de 0,95 el 2009 a 0,51 en el desembre de 2019. La concentració del sector ha coincidit amb la progressiva transformació digital de la banca i de la societat.


Fer arribar «efectiu» als pobles

En pocs dies hem conegut dues iniciatives que busquen limitar els perjudicis d'aquest fenomen. A Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), l'Ajuntament ha tancat un acord pel qual pagarà mil euros mensuals a una entitat financera perquè hi instal·li un caixer. És una fórmula perquè els prop de mil habitants del municipi, molts d'ells d'edat avançada, no hagin de desplaçar-se més de deu quilòmetres fins a les poblacions més properes on hi ha caixers automàtics.

D'altra banda, el Banc Santander i Correus han signat un acord per oferir, a partir del primer trimestre del 2021, serveis de retirada i ingrés d'efectiu en els 4.675 punts d'atenció al ciutadà de l'operador postal (2.393 oficines i 2.282 punts d'atenció rural) i portar diners a qualsevol domicili mitjançant els carters. El banc es proposa evitar l'exclusió financera que es produeix en no poques poblacions on s'han tancat oficines.

L'informe de Tatum també destaca que les sucursals tradicionals s'han reinventat mitjançant l'ús de noves tecnologies per respondre «a les necessitats d'un client cada vegada més exigent amb la immediatesa, l'autonomia i la transparència». Així, el 47,1% dels clients bancaris opera ja amb la seva entitat a través del mòbil com a mínim un cop a la setmana.

En aquest context, l'informe apunta que la concentració en el sector bancari continuarà accelerant davant la crisi de la covid-19 «i en pro de la rendibilitat» en els pròxims mesos

Després de l'absorció de Bankia per part de CaixaBank, a Espanya operen 50 entitats financeres. Per la seva banda, el nombre de caixes d'estalvis operatives a Espanya no ha variat des de l'any 2015, amb dues entitats operatives (Caixa d'Estalvis i MP d'Ontinyent i Colonya-Caixa d'Estalvis de Pollença), però sí el nombre de cooperatives de crèdit, que s'ha reduït a 61. Pel que fa al volum de negoci, l'evolució durant 2019 ha seguit la tendència decreixent dels darrers anys situant-se en un volum total de 2,49 bilions d'euros, xifra similar a la de 2007.

Coincidències a la xarxa


CaixaBank i Bankia reflecteixen a la seva xarxa d'oficines el rastre de la concentració del sector bancari espanyol en la crisi financera. Les dues entitats financeres han arribat a la seva mida actual gràcies a la integració de 18 de les antigues caixes d'estalvis. Una circumstància que es veu perfectament reflectida en la distribució de la seva xarxa d'oficines a Espanya.

Bankia, malgrat diferents ajustaments fets des de la integració, suma les xarxes de Cajamadrid, Bancaja, Laietana, les caixes d'Ávila, Segovia i La Rioja, part de Penedès, i Caja Murcia, Caja Granada, a més de Sa Nostra. CaixaBank suma a la xarxa de La Caixa l'estructura de Caixa Girona, Caja de Burgos, Canaria, Banca Cívica, Cajasol i Caja Guadalajara.

Entre totes dues reuneixen una xarxa de 6.477 sucursals a tot Espanya, segons les dades oficials ofertes per Bankia fins al juny, i fins al desembre del 2019 per CaixaBank.

Des d'aleshores, els dos bancs han tancat més de 100 sucursals, cadascun dins dels processos d'ajustament que porten a terme de forma permanent, fet que suposa que les xifres reals siguin lleugerament inferiors en alguns territoris. Prop del 42% de la xarxa de la fusió es concentra a Catalunya, Madrid i València. No obstant, això no vol dir que les duplicitats més nombroses coincideixin amb les províncies d'aquestes tres comunitats.

A moltes zones, el gruix del negoci dels bancs en procés de fusió encara coincideix amb l'origen territorial de les caixes que es van integrar a les fusions de la crisi financera.

El cas de Granada il·lustra aquesta relació. Entre Caixabank i Bankia sumen 247 oficines, una xifra relativament elevada per a la població d'aquesta província. Però és que Bankia hi té 176 sucursals, majoritàriament procedents de Caja Granada, una de les entitats que es van integrar a BMN i que posteriorment van ser absorbides per Bankia. Compta amb prop de 898 treballadors a la província, més del 50% de la plantilla andalusa. A més, la ciutat de Granada és la seu del banc a Andalusia. S'hi sumen les 71 oficines que CaixaBank té fruit de la seva pròpia expansió, l'adquisició del Banco Granada y Jerez i Cajasol. «Tenim prop de 300 treballadors a Granada», afirmen fonts sindicals.

Xarxa i complementarietat


Catalunya és la comunitat que tindrà més oficines i plantilla en el grup resultant. Però també sembla que hi ha més complementarietat. A les 683 sucursals de CaixaBank a Barcelona només s'afegeixen 113 de Bankia, herència, de Caja Madrid, i Caixa Laietana. A Girona, el banc que dirigeix Gonzalo Gortázar suma 135 oficines –en gran part procedents de Caixa Girona– contra les 15 de Bankia. El solapament, sens dubte, és molt menor que a Madrid, on el banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri compta amb 629 sucursals i CaixaBank en té 415. Tot i que l'aspiració de l'entitat d'origen català sempre ha sigut créixer a la capital espanyola, tot sembla indicar que el solapament s'haurà de reduir. Passa una cosa semblant al País Valencià: 400 oficines de Bankia per 341 de CaixaBank.

A Navarra arrasa la proporció de CaixaBank (152 oficines contra tres), producte de l'absorció de Banca Cívica. La complementarietat no pot ser més gran. D'altra banda, Caja Segovia i Caja Ávila donen una extensa presència –la primera fins i tot té la seu territorial de Castella i Lleó– a Bankia, amb 47 i 42 oficines, mentre que a Burgos CaixaBank domina amb 103 sucursals procedents de la integració de Caja de Burgos a Banca Cívica.

Les dues entitats sumen una plantilla de 44.000 treballadors, incloent els serveis centrals –les xifres de CaixaBank al gràfic només inclouen el personal d'oficines–, tot i que les dades oficials donades a conèixer pel nou grup s'eleven fins a 51.500 treballadors aproximadament. En aquesta xifra s'inclou la plantilla del BPI portuguès i societats participades com Vidacaixa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook