L'IBI (impost sobre els béns immobles) és una de les principals despeses anuals per als propietaris d'immobles. La quota que es paga no depèn només del valor de la finca, perquè, en tractar-se d'un impost municipal, els ajuntaments tenen l'oportunitat de modular-lo. És per aquesta raó que hi ha grans diferències entre territoris.
El Baix Empordà és la quarta comarca catalana amb l'IBI més elevat, ja que els propietaris paguen una mitjana de 489 euros anuals, només per darrere del Barcelonès (621 euros), el Baix Llobregat (516 euros) i el Vallès Oriental (501 euros).
Si ens fixem en els municipis, alguns dels que tenen la quota més elevada solen tenir una estructura formada sobretot per cases unifamiliars, en alguns casos amb moltes segones residències. Entre els que més paguen també hi sol haver poblacions que compten amb polígons industrials amb presència d'importants indústries.
Aquestes característiques es donen a les poblacions gironines amb la quota més elevada: Campllong (1.004 euros), Vall-llobrega (881 euros), Bolvir (818 euros), Forallac (757 euros), Riudellots de la Selva (750 euros) i Vilamalla (727 euros).
L'alcalde de Campllong, Lluís Freixas, aclareix que la presència d'indústries importants al municipi és el que explica que la quota mitjana sigui tant elevada: "En realitat, una família que té una casa entremitgera, paga una quota de poc més de 300 euros, menys que en municipis del nostre entorn. Les dades de l'Idescat són mitjanes, i com que tenim empreses grans al municipi, la mitjana surt distorsionada".
La majoria de les capitals de les comarques gironines tenen una quota anual de l'IBI que ronda els 400 euros, a excepció de Figueres (480 euros), Santa Coloma de Farners (475 euros) i Girona (456 euros).
El rànquing català
La població tarragonina de Constantí lidera el rànquing de l'impost de béns immobles, ja que és el que té una quota mitjana més alta. En concret, de 2.212 euros per rebut. A continuació se situen Altafulla (1.874 euros), la Canonja (1.760), Santa Susanna (1.474) i Sant Esteve Sesrovires (1.138).
Els ajuntaments obtenen bona part dels seus ingressos dels impostos i taxes, però l'IBI destaca per sobre la resta. Aquest impost en concret és el que més engreixa les arques municipals i de mitjana suposa a l'entorn del 30% dels seus ingressos en impostos. A més, és dels únics que permeten aguantar les economies locals durant la crisi.
L'IBI és un dels tres impostos obligatoris dels ajuntaments, al costat del d'activitats econòmiques (IAE) i el de vehicles (IVTM). A més, tenen l'opció d'aplicar l'impost de construccions (ICIO) -que va caure en picat per l'esclat de la bombolla immobiliària- i el de plusvàlua (Iivtnu).
Com es calcula
La base liquidable es fixa a partir del valor cadastral del bé immoble, un valor que es va revisant de forma periòdica per tal d'adaptar-lo als preus de mercat. Llavors, els ajuntaments poden fixar el tipus de gravamen de l'IBI (dins uns marges que són entre el 0,4% i l'1,1%). Quan es multiplica la base liquidable pel tipus de gravamen en surt una quota (a la qual es poden aplicar bonificacions i exempcions) per tenir finalment el rebut de l'IBI.
