Catalunya patirà aquest any la pitjor caiguda d'activitat des de la guerra civil, segons les estimacions del Govern. Al descens del 10% en el producte interior brut (PIB) aquest any, que el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, va avançar en una entrevista amb El Periódico, afegeix un nou escenari que podria situar el descens en el 12% si s'agreuja la crisi sanitària. En els dos casos, els registres manquen de precedents en més de 80 anys, segons admeten a la Conselleria d'Economia.
Tant en la millor com en la pitjor de les estimacions, l'economia catalana recuperaria part del perdut l'any que ve, amb una alça del 7,7% en la previsió més positiva i del 4,5% en la pitjor, que no permetria recuperar el nivell precrisi almenys fins d'aquí dos anys.
La conselleria d'Economia ha revisat les previsions que va fer l'abril passat, amb un descens entre el 7,6% i el 8,8%, davant el deteriorament de la situació que s'ha viscut a la part central de l'estiu. Segons aquests càlculs, el PIB va experimentar una caiguda del 16,9% en el període abril-juny, respecte al primer trimestre. I tot això malgrat que al maig es van començar a aixecar les restriccions i limitacions a l'activitat, que van finalitzar al juny.
En el tercer trimestre es va registrar una progressiva recuperació de l'activitat, «que ha perdut intensitat a partir del mes d'agost», segons les estimacions de la conselleria.
En conjunt, les previsions macroeconòmiques per a l'economia catalana mantenen un escenari de recuperació «que serà progressiva».
El descens de l'activitat més pronunciat del previst es deu essencialment a la caiguda de la demanda interna (consum de les famílies i inversió privada). En el cas del consum, l'estimació de caiguda per a l'exercici oscil·la entre l'11,3% i el 13,1%; i en el de la inversió, entre, el 17,8% i el 20,1%. El consum de les administracions juga un paper estabilitzador, amb alces entre el 5,9% i el 6,2%.
Per la seva banda, la taxa d'atur es mourà aquest any entre el 15,4% i el 16,1% en la pitjor de les estimacions i entre el 15% i el 16,2% l'any que ve, segons els càlculs de la Conselleria..
D'altra banda, el Parlament reclama en una moció aprovada avui divendres que l'Estat transfereixi a Catalunya com a mínim 31.765 milions d'euros procedents del fons europeu creat amb motiu de la crisi de la Covid-19. La moció, que ha estat aprovada en la seva totalitat amb majories variables segons els punts concrets, justifica aquesta transferència a fi de procurar «la recuperació econòmica i social vinculada a projectes transformadors» com són «la transició ecològica i la digitalització de l'economia».
També es pretén que puguin ser «gestionats des de la proximitat amb la participació del món local, en compliment del principi de subsidiarietat consagrat en l'article 5.2 del Tractat de Lisboa».
Segons el diputat d'ERC Marc Sanglas, que és qui ha presentat la moció, la quantitat de diners que es reclama ha estat estimada en l'estudi realitzat per diversos experts en funció del pes demogràfic i el PIB de Catalunya.
En un altre punt de la moció aprovada, s'insta el Govern de l'Estat a què «compleixi la legalitat sobre les inversions en infraestructures a Catalunya, així com incrementar el percentatge d'execució pressupostària relatiu al capítol d'inversions a Catalunya».
El text aprovat preveu, així mateix, una demanda perquè l'Estat obri una nova negociació amb el món municipal, per tal que tingui en compte les entitats municipalistes de Catalunya a l'aprovar un nou Reial Decret que permeti el repartiment del Fons Extraordinari de 5.000 milions d'euros previst per l'Estat per al món local.
El Parlament també demanaemana crear un fons destinat a cobrir el dèficit extraordinari del transport públic urbà amb motiu de la covid-19.
