El Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme ha seleccionat de manera provisional 12 sol·licituds d'empreses de la província de Girona en la convocatòria del mecanisme de compensació de costos d'emissions indirectes de gasos d'efecte hivernacle, corresponents a l'any 2019, dotat amb 61 milions de euros. Les empreses gironines subvencionades, dels sectors de les filatures, paper i de la producció de carbonat de calci, rebran un total de 507.612,14 euros.

«Aquesta convocatòria certifica que el Govern d'Espanya compleix el seu compromís per donar suport als sectors industrials i reforçar la seva competitivitat, també els de la província de Girona», valora el subdelegat Albert Bramon. Les propostes són provisionals i estan subjectes a les possibles al·legacions de les empreses, així com a la deguda contesta dels requeriments d'informació exigits que s'escaiguin. Una vegada s'esgoti el període d'al·legacions el Ministeri les avaluarà conjuntament amb la informació rebuda i proposarà la proposta definitiva d'ajudes.

Catalunya és el territori de l'Estat que rebrà el major import en ajudes a la indústria per compensar les emissions de CO2, d'acord amb les assignacions provisionals del Ministeri d'Indústria.

Concretament, es destinaran 18,8 milions d'euros a un total de 63 empreses catalanes, mentre que en segon lloc hi ha el País Basc amb 9,5 milions d'euros i 32 instal·lacions. En total, el Ministeri ha resolt 204 sol·licituds en la convocatòria corresponents al 2019 per un import de 61 milions d'euros. El sector que ha rebut més ajudes és el siderúrgic, amb 24 milions, seguit del químic, amb 11 milions.

Entre les indústries catalanes que han rebut ajudes, hi ha Celsa (3,1 milions d'euros), les plantes d'Ercros Vilaseca I (869.650,18 euros) i Vilaseca II (145.565,39 euros); el complex químic de Repsol a Tarragona (558.745,26 euros); les plantes d'Iberpotash a Súria i Sallent, amb 164.585 euros i 112.112,71 euros, respectivament.

Evitar la «fugida de carboni»

En paral·lel, la Comissió Europea ha actualitzat la llista de sectors als quals es considera «exposats al risc de fuga de carboni» i que poden rebre ajuts públics en cada Estat membre per compensar els majors costos provocats per emissions indirectes de gasos d'efecte hivernacle.

En particular, Brussel·les ha adoptat les noves directrius sobre ajudes estatals vinculades al règim de comerç d'emissions (ETS, per les sigles en anglès) i que s'aplicaran a partir de l'1 de gener de 2021. Aquestes orientacions busquen reduir el risc que algunes empreses traslladin la seva producció a països de fora de la UE i amb polítiques mediambientals menys ambicioses (l'anomenada «fugida de carboni»).

Per a això, donen permís als governs europeus per concedir ajudes a empreses de sectors en els que això pot ocórrer, compensant les firmes pels costos indirectes imputables a les emissions de CO2 que eleven els preus de l'electricitat.

En un comunicat, l'Executiu comunitari va explicar que amb les noves directrius, els ajuts públics se centraran «únicament» en sectors que presenten risc de fuga de carboni i que compten amb una «forta exposició» a el comerç internacional. Sobre la base d'una metodologia «objectiva», contemplen una llista de deu sectors i vint subsectors als quals es poden concedir aquestes ajudes. A la llista anterior, vigent des de 2012, constaven un total de catorze sectors i set subsectors. A més, estableixen un percentatge de compensació «estable» del 5%, enfront del 85% de el període anterior, i exclouen la compensació per tecnologies no eficients, amb l'objectiu de mantenir els incentius de les empreses.