Catalunya, juntament amb les comunitats autònomes de Madrid, València, Andalusia, Balears i Castella i Lleó, es troba entre les regions de la Unió Europea més vulnerables a l'impacte econòmic de la covid-19, igual que la regió de París a França, la major part d'Itàlia i zones de Grècia i l'est del bloc, segons es desprèn del baròmetre sobre els efectes de la pandèmia que el Comitè Europeu de les Regions (CdR) va publicar ahir.
Segons l'estudi, les regions amb major nombre de contagis i morts per covid-19 «no són necessàriament les més afectades econòmicament», ja que això també depèn d'altres factors. En concret, s'hi assenyala que l'impacte econòmic de la pandèmia a cada regió depèn potencialment i en gran mesura de l'exposició i la sensibilitat que tenen a les mesures de confinament adoptades. Aquesta sensibilitat està vinculada a una sèrie de factors com la proporció d'ocupació en sectors més afectats, la dependència en el turisme o en el comerç internacional, la població en risc de pobresa o exclusió social, la taxa de desocupació juvenil, i la quantitat de pimes o autònoms.
El baròmetre ha creuat la durada i el nivell de les mesures de confinament amb cadascun d'aquests factors. El mapa resultant indica que Catalunya, Madrid, València, Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions europees més vulnerables a les conseqüències econòmiques de la pandèmia.
També apareixen en vermell en aquest mapa la regió de París a França, pràcticament la totalitat d'Itàlia, regions costaneres de Croàcia, l'est de Bulgària i Macedònia central i l'illa de Creta a Grècia. El mapa demostra que l'impacte de la covid-19 al llarg del bloc és «substancialment negatiu, asimètric i territorialment diferenciat». Les regions al sud i l'est d'Europa, per exemple, són més vulnerables per l'«alt nivell de microempreses i treballadors autònoms». A la Mediterrània i les comunitats alpines, la seva sensibilitat als efectes de virus sobre l'economia es deuen a la seva forta dependència del turisme.
Impacte en les finances locals
L'informe també ressalta que les autoritats locals i regionals d'Europa han estat «a l'avantguarda» de la gestió de la crisi sanitària i això ha tingut un «impacte significatiu» en els seus pressupostos, ja que són responsables de més de la meitat de la inversió pública i d'aproximadament un terç de la despesa pública. En particular, els governs locals i regionals estan a càrrec d'alguns dels elements «crítics» per a la gestió d'una crisi epidemiològica com l'actual, com la protecció social o la sanitat. De fet, el baròmetre subratlla que a Espanya i Itàlia, dos dels països del bloc amb més contagis, les entitats regionals carreguen amb més del 90% de la despesa sanitària.
A l'augment d'aquest tipus de partides se li uneix la caiguda dels ingressos derivada de la «dràstica» reducció de l'activitat econòmica. Això ha provocat un «efecte tisores» (menys ingressos i més despeses) que ha deteriorat «ràpidament» els comptes dels governs locals i regionals, un fet que s'accentua encara més amb la «incertesa» sobre la durada de la crisi.
Aquesta afectació queda clara en una enquesta feta entre juny i juliol pel Comitè de les Regions de la UE i l'OCDE. El 42% de les autoritats locals i regionals enquestades va afirmar que la manca de recursos financers era «molt problemàtica» per gestionar la crisi sanitària. Un 33% va qualificar la situació com «un tant problemàtica».
Així, el baròmetre del Comitè Europeu de les Regions confirma que els efectes de la pandèmia són «complexos, pluridimensionals i profundament territorials». Aquest «impacte diferenciat» de la malaltia, assegura l'informe, «ha creat una nova geografia de la covid-19 a la UE diferent de les línies divisòries tradicionals entre l'urbà i el rural, el centre i la perifèria o les regions de cohesió».
Per això, una de les conclusions del baròmetre és que els plans de recuperació s'han d'adaptar a les necessitats específiques de les regions i estar basats en una «acurada anàlisi» d'aquestes. El repartiment del fons europeu de recuperació «s'hauria de basar en la vulnerabilitat socioeconòmica i en l'estructura de les regions», seguint criteris com la dependència del turisme, el comerç internacional o el transport, o la proporció de treballadors autònoms.
