14 de octubre de 2020
14.10.2020
Diari de Girona
OPINIÓ

Qui pensa a llarg termini?

14.10.2020 | 12:56
Qui pensa a llarg termini?

Tothom està pendent de la crisi actual, sanitària i econòmica, i efectivament és la preocupació més urgent de les que tenim a sobre de la taula, però potser no ha de ser la més important. Des d'un punt de vista econòmic, aquesta serà la segona crisi en poc més de deu anys, de fet si considerem que l'anterior crisi va durar fins al 2013, el període de recuperació, entre crisis només ha durat set anys.

Els efectes de l'anterior crisi encara no s'havien recuperat en tots els sentits, encara acumulaven un volum de persones a l'atur, especialment del sector de la construcció, increment de la desigualtat, i en l'àmbit públic, una reducció important del pressupost i un increment molt rellevant del volum de deute públic.

Aquesta vegada la crisi, ha impactat de manera asimètrica entre sectors productius, però si l'anterior crisi es va penalitzar la sobreexposició del sector de la construcció i de la promoció immobiliària, en aquesta es concentra en bona part en l'elevada exposició al sector turístic, i la gran tracció d'aquest sobre el conjunt de serveis, especialment en ciutats com Barcelona o àrees de fort arrelament turístic com la Costa Brava, com a exemple més proper.

Per tant, la crisi sanitària i econòmica actual, ha accelerat les problemàtiques que ja es coneixien respecte a l'elevada exposició de sectors intensius en mà d'obra, amb escassa productivitat, i en determinats casos, molt exposada a la competència internacional, provocant una reducció de marges i cercant augmentar la captació de turistes, sense que representi una millora en el compte d'explotació de les empreses del sector. En suma, el tipus de llocs de treball que es creaven era amb sous per sota de la mitjana, inestables i amb tipus de contractes discontinus i elevada temporalitat.

Aquesta descripció, relativament pessimista de la situació, i en un horitzó on la normalitat anterior, trigarà més d'un any o de dos, tant en els hàbits turístics i de relació entre persones, fan pensar que el canvi estructural que tenim per endavant serà més intens i sever del que podríem anticipar al mes de març, on es parlava d'una crisi intensa però de curt termini.

És per aquesta reflexió, on els canvis seran estructural, i que tindran un període de maduració més llarg del que es preveu en l'actualitat, ens obliga a posar a sobre de la taula la necessitat d'afrontar millores en la nostra oferta turística particularment, i millores en la nostra competitivitat del conjunt de l'economia. Les empreses han d'aprofitar aquest moment de baixa activitat, per a millorar els seus processos productius, garantir oferir un producte i servei de qualitat, i optimitzar la seva digitalització, que ens permetrà millorar la productivitat i l'eficiència dels processos, a l'hora que permeten tenir una relació més propera amb els seus clients, amb l'objectiu de garantir la seva fidelització.

Però un altre aspecte, que segurament ens preocuparà a mitjà termini, serà l'estabilitat pressupostària o el finançament de les administracions públiques, que sembla que estan garantides a curt termini, fins al 2021, derivat tant de la flexibilitat dels objectius d'estabilitat pressupostària de la UE, la flexibilitat en el sostre de despeses de les administracions locals, i l'extrema liquiditat garantida pel BCE. Però, a mitjà i llarg termini, les finances públiques hauran de reflectir capacitat tant d'equilibrar la seva despesa respecte als seus ingressos, a l'hora que acreditar prou capacitat per a donar resposta a les seves obligacions de tornar el deute. Aquesta segona fase serà més complicada, i si no garantim una recuperació econòmica a mitjà termini i uns ingressos públics coherents al nivell de despesa, tornarem a veure problemes de tensions en els mercats de finançament, que esperem que no agreugin la situació econòmica.

Per tant els problemes actuals, no ens haurien d'amagar els reptes que tenim a mitjà termini en l'òptica de millores estructurals econòmiques que ens permetin competir a escala internacional, i en l'àmbit de les administracions públiques, la necessitat de racionalitzar la despesa i els ingressos públics, un cop superada la fase més complicada de la crisi sanitària i econòmica actual.


* Fran J. González és Consultor Estratègic a Centre Gestió i Secretari General de la UNED Girona

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook