La declaració de l'estat d'alarma per l'expansió del coronavirus i, amb ell, el confinament de la població des de mitjans de març fins al 21 de juny, va provocar l'enfonsament del mercat immobiliari en el segon trimestre del l'any, a jutjar per l'estadística publicada fa pocs dies pel Ministeri de Foment, que computa a les comarques gironines 1.535 operacions formalitzades entre els mesos d'abril i juny.
Es tracta del volum de compravendes més baix des de fa més de set anys, ja que cal remuntar-se al primer trimestre del 2013, quan la tendència apuntava cap a un lent procés de recuperació després de la punxada de la bombolla immobiliària.
La xifra de transaccions entre abril i juny a la província de Girona representa un descens del 36% respecte de les operacions formalitzades en el primer trimestre del l'any, quan l'emergència sanitària va accentuar la frenada que ja s'apuntava en el sector, i del 51,9% si es prenen com a referència les dades del segon trimestre de l'any anterior, quan el ministeri va comptabilitzar 3.191 operacions en el conjunt de la demarcació.
La declaració de l'estat d'alarma va paralitzar l'activitat en diferents sectors de l'economia i l'immobiliari no s'escapa dels efectes d'aquells primers mesos d'incertesa en què va augmentar la demanda pisos amb balcó i cases amb jardí davant la possibilitat que el confinament es prolongués en el temps.
D'altra banda, l'emergència sanitària no ha alterat gens ni mica una realitat ja consolidada des de fa temps: l'habitatge de segona mà és l'únic que estira del sector en concentrar la gran majoria de les transaccions que es registren. De fet, en el segon trimestre del l'any, les operacions que tenen per objecte immobles usats superen el 95% del total, mentre que el segment de l'habitatge nou és pràcticament residual.
Pel que fa a l'afectació de l'ensorrament del sector als grans municipis gironins, destaca la caiguda d'activitat immobiliària a Figueres i Banyoles, amb descensos interanuals superiors al 60%.
La capital de l'Alt Empordà és la ciutat més ha notat el cop. Així, entre abril i juny només es van formalitzar 45 transaccions immobiliàries, el que suposa un descens del 56% respecte al primer trimestre i de més del 67% respecte al segon trimestre de 2019. Unes xifres molt similars presenta Banyoles, amb un descens de les operacions del 55% respecte al primer trimestre i del 64% anual.
Per la seva banda, Girona i Lloret, els dos municipis que registren més activitat de les comarques gironines, van presentar descensos d'activat trimestrals propers al 30%, i una caiguda anual d'entre el 45 i el 48%.
I com ha afectat la caiguda d'operacions als preus de venda? L'últim informe Tinsa IMIE Mercats Locals assegura que per primer cop en els últims cinc anys, el preu mitjà de l'habitatge nou i usat a Espanya ha experimentat una caiguda interanual.
Descens del 6% a Girona
La pandèmia ha fet baixar els preus un 4% anual a Catalunya, essent Girona la província on han baixat de forma més acusada, fins a un 6%, assegura l'informe de Tinsa.
Un segon estudi, en aquest cas de la consultora Forcadell i la Universitat de Barcelona (UB), pronostica que el preu de l'habitatge caurà un 16% i el del lloguer un 18% a Espanya entre els anys 2020 i 2021.
Rafael Gil, director del Servei d'Estudis de Tinsa, destaca que l'informe que acaba de publicar aquesta empresa especialitzada en valoracions immobiliàries «és la primera dada de mercats locals que tenim en una conjuntura post covid-19, i el més rellevant que ens mostra és que estem davant d'una conjuntura d'ajust de preus general».
Debilitat de la demanda
Gil afegeix que la covid ha provocat «una situació conjuntural i sobrevinguda en un mercat que era estable; si hagués estat una crisi limitada haguéssim vist un rebot en V, que és en el que estàvem pensant quan va començar l'estiu, però aquest escenari ara està ja descartat per tots els organismes econòmics». En altres paraules: «Sembla que l'afectació serà a més llarg termini, i pensem que l'ajust de preus serà una tendència, amb una debilitat en la demanda que persistirà com a mínim al llarg de l'any que ve. Preveiem que les caigudes de preus seran més intenses i duradores del que pensàvem abans de l'estiu».
«Durant un trimestre sencer (coincidint amb l'estat d'alarma) hi va haver fins i tot la impossibilitat física de fer transaccions. Després vam veure un repunt, però en un context de debilitat de la demanda. A l'hora de comprar un habitatge hi influeixen les perspectives laborals dels compradors, hi influeix la confiança al consumidor, que està en nivells mínims, de manera que cau la demanda i per això veiem aquest ajust via preus», conclou.
En l'acte de presentació de l'informe de Forcadell i la UB, el professor d'Economia Gonzalo Bernardos va estimar que en l'exercici actual les transaccions baixaran un 27% i que el 2021 augmentaran un 15%, ja que creu que en el primer trimestre de l'any podria donar-se per controlada la pandèmia, el que repercutirà en una «gran pujada» del PIB . «Aquesta crisi és exclusivament per un motiu sanitari i quan torni el turisme ho farà amb més força de la que se'n va anar. Llavors la recuperació de l'economia espanyola serà molt notable», va assenyalar Bernardos.
