«Els competidors necessiten trenta dies per arribar a la Lluna des de l'òrbita terrestre; nosaltres ho farem amb tres dies», afirma Pau Molas, un ripollès que juntament amb dos socis més (un nord-americà i un altre català) ha creat Coactum.

Amb 25 anys, s'ha graduat en enginyeria en tecnologies aeroespacials a la UPC de Terrassa i s'ha format a França, Suècia i al Japó. En aquest últim país va fer el treball de final de màster sobre motors híbrids en coets. Ha publicat un parell d'articles sobre la recerca i ha estat premiat. Amb els coneixements adquirits, ha ideat un model de negoci ambiciós que pretén simplificar l'accés a «òrbites exòtiques, fent-les més accessibles». Preveuen donar feina a 15 persones de perfils molts especialitzats.

Es tracta d'una empresa que oferirà un servei d'enviament i seguiment de satèl·lits petits a l'espai més enllà de l'òrbita baixa (a uns 500 km des de la terra) i amb uns costos molt més econòmics que els actuals. «Si tu vols llançar un satèl·lit, vens amb nosaltres, que tindrem un satèl·lit amb un motor que fa de plataforma de desplaçament en òrbita i un cop muntat, et movem on vulguis», subratlla Molas.

Els serveis que oferiran inclouen des dels preparatius del llançament, portar-lo a l'òrbita i fer-ne el seguiment. El client potencial són empreses i projectes d'investigació que a dia d'avui no poden assumir els costos d'enviar els seus instruments o satèl·lits a l'òrbita desitjada. Segons l'investigador, Coactum vol solucionar un dels principals problemes del sector. «Els satèl·lits petits no es poden moure (no tenen capacitat de propulsió) i l'òrbita baixa (la que és més assumible per distàncies i costos) ja està saturada de satèl·lits».

Amb la tecnologia actual explorar òrbites llunyanes està fora de l'abast de la majoria per l'elevada inversió que requereix i només s'ho poden permetre les grans corporacions. «L'objectiu final és oferir-ho a gent que ara mateix no ho pot fer», remarca Molas. I posa un parell d'exemples, com ara empreses que envien satèl·lits per fer observacions terrestres com ara controls de cultius o que volen tenir més connexions a la xarxa.

La clau: el motor de propulsió

La clau del projecte és el disseny d'un motor de propulsió híbrida que ja han testat i que han d'acabar de desenvolupar en els pròxims dos anys. «Per poder anar a òrbites llunyanes cal un canvi de velocitat i un motor que et propulsi», detalla. Per això, han ideat una tecnologia basada en un oxidant en líquid i un combustible en sòlid, de manera que «no hi ha risc d'explosions incontrolades» i pot passar llargs períodes a l'espai, segons detalla l'emprenedor.

Un altre avantatge és que no és tòxic i amb propietats que permet anar més lluny i amb menys temps que els competidors actuals. «Com que no és tòxic, a més, permet ser llançat juntament amb d'altes satèl·lits perquè no és una amenaça», diu Molas, alhora que es redueixen molt els costos, ja sigui operatius, de construcció i desenvolupament.

Calculen que el seu motor és deu cops més ràpid que la tecnologia actual. I afegeix una altra comparació. Si l'Agència Especial Europea necessita deu anys i uns 150 milions per una missió «ràpida», aquesta empresa de Ripoll creu que podrà enviar un satèl·lit petit en un any i amb una reducció de costos per sobre del 90%.

Inversors privats

Des del febrer que Molas s'ha instal·lat a l'espai de coworking tecnològic de la Fundació Eduard Soler de Ripoll i han rebut una ajuda per cobrir despeses i posar en marxa l'empresa.

Bona part dels diners que necessiten preveuen cobrir-ho amb inversió privada i també estan en contacte amb institucions internacionals. La xifra no ha transcendit. Dels quinze treballadors que necessitaran en aquesta primera fase, una dotzena ja estan seleccionats i la majoria són d'altres països.