La província de Girona ha registrat 628 expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) des de l'entrada en vigor de les mesures restrictives del Govern per frenar l'avenç del coronavirus. Segons dades facilitades ahir per la Conselleria de Treball, aquests 628 ERTOs corresponen als consignats per l'administració en el període que va del 16 al 22 d'octubre. És a dir, des de l'inici del tancament de bars, restaurants i altres activitats per part de la Generalitat amb l'objectiu d'aturar l'escalada de casos de la covid-19.

Això es tradueix en un total de 3.603 treballadors afectats per aquesta mesura, que no només inclou personal del sector de la restauració sinó també d'altres àmbits afectats directament o de retruc.

Al conjunt de Catalunya els ERTOs comptabilitzats en aquest període han arribat als 4.871, amb 41.054 persones afectades. La major part dels expedients han estat per causa de força major d'impediment (3.231), mentre que 1.562 ho an estat per força major tradicional i limitació; 78 han estat per altres causes.

El conseller de Treball, Chakir el Homrani, ja va apuntar a principis d'aquesta setmana que el nombre total de treballadors afectats per ERTOs des del tancament de bars i restaurants probablement sigui més gran, ja que no es tenen dades dels expedients que encara estaven actius de la primera onada de l'epidèmia i que s'han pogut reactivar ara.

Augment dels expedients

Tant els sindicats com les patronals han advertit ja que el nombre d'ERTOs augmentarà de manera important a Catalunya arran del tancament obligat de bars i restaurants per, almenys, quinze dies i de les restriccions en el comerç.

Abans d'aquestes últimes restriccions en l'activitat econòmica, el nombre de persones que constaven afectades per un ERTO a Catalunya, amb data del 30 de setembre, eren 146.559, segons les dades de la Seguretat Social.

Abans del confinament la meitat dels joves declarava tenir feina, però només un 32% d'aquests l'han mantingut en les mateixes condicions, mentre que un 16% va veure's afectat per un ERTO i un 18% va ser acomiadat.

De forma paral·lela, el Centre Reina Sofía ha presentat l'estudi «De portes a dins i de pantalles a fora. Joves en confinament», on s'analitzen les transformacions socials que han patit els joves a conseqüència de l'estat d'alarma i el consegüent confinament. Anna Sanmartín, subdirectora del Centre Reina Sofía, va explicar que malgrat la hiperconectivitat que hi ha hagut aquests mesos, també s'ha detectat un sentiment de solitud en la gent jove perquè «l'online no pot substituir la presencialitat».

De la meitat dels joves que tenien feina abans del confinament, només un terç no s'ha vist afectat per la covid-19, mentre que un altre terç ha perdut el treball o s'ha vist afectat per un ERTO.

A més, els joves que estaven a l'atur han sentit que la pandèmia els ha fet perdre oportunitats laborals a curt i mig termini. 8 de cada 10 joves teletreballant han aconseguit complir els seus objectius, malgrat que la meitat dels enquestats han declarat experimentar dificultats amb el teletreball derivades de la falta d'espais i recursos.

Respecte als joves que han passat els mesos de març a maig estudiant des dels seus domicilis, un 71% d'aquests ha patit dificultats, encara que 9 de cada 10 han continuat els seus estudis. Sanmartín ha volgut recalcar que la classe social a la qual pertany cada jove ha influït molt en la seva possibilitat d'adaptació a la nova situació.

«Aquells enquadrats en una classe alta o mitjana alta són els que destaquen en la percepció de majors habilitats», va indicar.