En temps de coronavirus bevem més vi. El consum a Espanya ha augmentat durant el confinament a les llars. També a la resta d'Europa. Per què? Encara que està sent un sector molt castigat en línies generals durant aquesta pandèmia a causa de la desacceleració de les exportacions, els aranzels dels Estats Units i sobretot el tancament parcial del sector Horeca (hotels, restaurants i cafeteries), el negoci dels cellers es reinventa i busca noves estratègies. Així ho certifica el professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) Raúl Compés, únic espanyol que forma part de l'equip directiu de l'Associació Europea d'Economistes del Vi (EuAWE), de la qual és vicepresident. L'entitat aglutina mig centenar d'experts amb l'objectiu de desenvolupar la recerca en el camp de l'economia vitivinícola i està encapçalada per Jean-Marie Cardebat, de la Universitat de Bordeus.
L'expert del Departament d'Economia i Ciències Socials de la UPV sosté que l'impuls del comerç online durant aquests temps durs ha estat una taula de salvació per a bona part dels cellers. Amb tot, i en vigílies de la campanya nadalenca, recomana cautela sobre les previsions de demanda dels consumidors, ja que les perspectives econòmiques i estils de vida canvien. Les famílies tenen menors ingressos i l'amenaça de la desocupació és més gran. Segons un estudi internacional en què han participat investigadors de la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Saragossa i la Universitat Pública de Navarra, els consumidors de vi prioritzen l'autoabastiment domèstic, reduint la seva compra i la despesa mitjana per ampolla. Entre altres conclusions, aquest informe indica també que un 33% dels enquestats declara gastar més en vi que abans de l'era COVID-19. Així es desprèn de l'anàlisi sobre el comportament dels consumidors europeus de vi després del període de confinament, amb més de 6.600 enquestats de vuit països: Espanya, Bèlgica, Itàlia, França, Àustria, Alemanya, Portugal i Suïssa.
Entre els factors determinants de l'augment de la freqüència de consum de vi prevalen la «preocupació, la precarietat laboral, així com el gust», indica l'esmentat informe. El grup d'investigadors que analitza les tendències de la beguda del déu Bacus sosté que una característica fonamental del coronavirus és que l'ansietat generada per la pandèmia és un factor associat a l'augment del consum de totes les begudes alcohòliques en el vell continent. Més que la por a aquest virus, els enquestats expressen un temor molt fort per les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària. Aquesta preocupació «econòmica» té un impacte particular en l'augment de la freqüència del consum de begudes alcohòliques.
Auge dels cellers personals
Així, els cellers personals s'han convertit en la segona font de subministrament darrere dels supermercats per al negoci vitivinícola. En el sector es preveu un increment de l'adquisició de vi per reposar allò consumit, especialment de vins més cars (els anomenats vins de guarda). Sigui com sigui, s'ha produït una reducció de la despesa unitària en la compra de vi en tots els segments de preu, excepte en el nivell de preus més baix (menys de 5 euros). Segons Compés, «és important destacar l'arrelament de components culturals, hedònics, gastronòmics i socials del consum de vi a Espanya, quelcom que resulta una fortalesa per al futur d'aquest negoci. Com a oportunitat assenyala el creixement de les vendes de canal en línia, que fins el confinament representaven un percentatge molt baix de les compres (al voltant del 8,5%) i que després ha augmentat.
Aquest mestre del vi apunta que un dels principals reptes que afronta el sector és el d'adaptar-se a l'impacte que el canvi climàtic pot tenir sobre la qualitat, tipicitat i localització de la vinya, sobretot a zones sensibles com les mediterrànies. En aquest sentit, Compés apunta que, entre altres mesures, és necessari facilitar les estratègies d'adaptació de viticultors i bodegues i, per això, és convenient revisar les polítiques de suport al sector per part de la Unió Europea. «És un sector molt sensibilitzat amb aquest problema, però les mesures d'adaptació generen importants costos d'inversió», reconeix.
Situació del mercat
El mercat exterior i les tensions geopolítiques també preocupen de ple les empreses. La Unió Europea és el principal actor mundial del vi, ja que representa al voltant del 45% de la superfície global de vinya, el 65% de la producció, el 60% del consum i el 70% de les exportacions. Aquestes generen un negoci anual d'uns 11.500 milions d'euros, dels quals gairebé un terç provenen de vendes als Estats Units. És a més un cultiu cada vegada més estès. Està present en nombrosos països i s'estima en 2,4 milions el nombre d'explotacions amb vinya. La seva indústria crea més de 3 milions de llocs de treball directes. Hi ha molt en joc.
I molts riscos. Com la crisi geopolítica de la UE amb els Estats Units, primer mercat del vi en valor actual, a la qual es va a sumar la recessió econòmica i institucional per la pandèmia del coronavirus. Per descomptat, també el Brexit -Gran Bretanya és el segon importador mundial-, perquè amenaça un sector molt globalitzat com el del vi. Les firmes espanyoles, donada la debilitat del mercat interior, tenen una elevada dependència de les exportacions. «En aquest context -explica el professor Compés-, les empreses vitivinícoles han d'apostar amb més intensitat per tots els canals: des de l'enoturisme i la venda directa al comerç electrònic i la intel·ligència del mercat mitjançant les grans dades (Big Data) o les noves eines del màrqueting digital a internet i xarxes socials».
Compés apunta altres amenaces per a la viticultura mediterrània. La primera és que és una de les més afectades pel canvi climàtic. Una part d'ella està a punt de superar, o ha superat ja, l'anomenat «òptim climàtic», fet pel qual un increment addicional de les temperatures i una reducció de les precipitacions suposa una seriosa amenaça a la seva viabilitat. El segon problema és la falta de pagament del raïm al viticultor en funció de la seva qualitat. Els dos factors han provocat que s'arrenquin centenars d'hectàrees de vinyes i, en els últims temps, està provocant una reestructuració intensa que suposa la pèrdua de vinyes tradicionals en secà i la plantació d'espatlleres en regadiu.
En la recerca de futur, Compés destaca que només hi ha dues estratègies competitives clares: la de la mida i la de la diferenciació. «El problema -afegeix- és que cada vegada són més els cellers que intenten posicionar-se a tot arreu alhora mitjançant fórmules organitzatives imaginatives i flexibles. Els que comencen per la quantitat van buscant crear valor amb productes diferenciats i els que comencen pel valor es veuen obligats a créixer amb productes més barats perquè necessiten vendre més ampolles». I adverteix que cada vegada hi ha més productors de vi sense actius i grups empresarials que milloren la seva posició competitiva per mitjà d'un creixement territorial que amplia i diversifica la seva oferta d'orígens i varietats. «Els cellers més dinàmics estan aprofitant el potencial de l'enoturisme, que pot créixer molt en els seus territoris», conclou el professor de la Politècnica.
