30 de octubre de 2020
30.10.2020
Diari de Girona

El poder adquisitiu dels treballadors retrocedeix fins a nivells de 1989

Els ERTOs salven milions de llocs de treball, però enfonsen els ingressos de molts dels seus empleats, amb les pimes com les més afectades

29.10.2020 | 23:46
El poder adquisitiu dels treballadors retrocedeix fins a nivells de 1989

La pandèmia ha irromput com un cop sense precedents i de magnituds històriques en l'economia espanyola. Si el virus ha provocat que indicadors com el PIB s'hagin desplomat al seu nivell més elevat des de la Guerra Civil, tot això no ha sigut aliè als salaris i butxaques dels treballadors.

La crisi iniciada per la covid ha enfonsat els ingressos d'una gran part d'espanyols i ha causat el descens més gran del salari mitjà des del 1909; segons les dades publicades ahir per la consultora Adecco. Fet que es tradueix, a efectes de butxaca, en què el poder adquisitiu mitjà dels treballadors espanyols ha retrocedit a nivells del 1989; gairebé quaranta anys.

Des d'organismes com el Banc d'Espanya ja van alertar que els salaris corren el risc d'un descens generalitzat, especialment en els sectors més castigats per la crisi, en què l'entitat anticipa una caiguda d'entre el 10 i el 15% per la crisi.

Mecanisme de protecció

No obstant, els analistes d'Adecco responsabilitzen d'aquest primer impacte de la covid sobre el poder adquisitiu dels treballadors l'efecte dels ERTOs. Ja que, si bé aquest mecanisme de protecció de rendes ha blindat milions de llocs de treball, en els moments àlgids del primer confinament va arribar a cobrir 3,4 milions de persones; no és el mateix cobrar un sou que una prestació del SEPE.

La prestació pública té un límit d'entre 1.098,09 i 1.411,83 euros, en funció dels fills, i no coneix de retribucions variables o complements (com a plus per transport o per objectius). Això ha provocat que el salari ordinari que perceben els espanyols hagi caigut dels 1.694 euros bruts al mes del primer trimestre de l'any, als 1.498 euros bruts del segon trimestre. Un descens de l'11%, que des de la consultora xifren com el més gran des del 1909; conegut per episodis com la Setmana Tràgica i les seves lluites obreres a Barcelona. I aquesta xifra, creuada amb l'evolució de la inflació (malgrat ser aquesta actualment negativa), dona un salari real que no era tan baix des del 1989.

Des d'Adecco matisen que, si bé aquest «efecte ERTO» és un element fonamental per explicar la pèrdua de poder adquisitiu, la seva influència sobre l'estadística també serà transitòria. Així, en la mesura que la gent torni a treballar recuperarà gran part del poder adquisitiu i, si és acomiadada, els seus ingressos ja no computarà com a remuneracions salarials.

No tots els sectors han patit aquesta primera devaluació salarial de la mateixa manera i no totes les empreses amb la mateixa intensitat. Els empleats de les petites empreses han sigut els grans damnificats, ja que si entre aquests els seus ingressos han caigut, de mitjana, el 17,8%; entre els assalariats d'una companyia de més de 200 treballadors la reducció ha sigut del 5,7%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit