31 de octubre de 2020
31.10.2020
Diari de Girona

Deu anys sense Caixa Girona

El 3 de novembre de 2010 s'inscrivia al registre mercantil l'absorció per part de La Caixa · L'entitat posava fi a 70 anys d'història forçada per la crisi financera que va acabar amb el sistema de caixes d'estalvis

01.11.2020 | 00:37
Un operari retirant les lletres del logotip de Caixa Girona de la seu central el novembre de 2010.

Dimarts farà deu anys de la inscripció al registre mercantil de l'absorció de Caixa Girona per part de La Caixa. Una operació que es va negociar amb pocs mesos i que va suposar la desaparició d'una entitat amb 70 anys d'història. Una dècada més tard, el sector financer no té res a veure amb aquell que omplia les ciutats de sucursals. El sistema de caixes d'estalvis ha desaparegut i les comarques gironines són un dels territoris que més ha notat la pèrdua d'oficines i la falta de competència. Mentrestant, la banca ha seguit un procés de concentració que encara no ha finalitzat.

Diari de Girona ha parlat amb antics executius i alguns dels membres del consell d'administració que va certificar la defunció de Caixa Girona, alguns dels quals prefereixen restar en l'anonimat.

«És cert que sempre havíem tingut beneficis, però la situació que ens venia a sobre hauria acabat per ser insostenible. No entenia com hi havia membres del consell d'administració que, durant un temps, van arribar a creure que hi havia la possibilitat que Caixa Girona fos viable com una entitat independent», explica un antic directiu.

El cert és que, com totes les caixes, la de Girona va patir un estancament de l'activitat i de la xifra de negoci, al mateix temps que havia de fer majors dotacions per impagats, per un altre. «El volum de beneficis assignat a reserves limitaven les possibilitats de millorar la capitalització. I el tancament dels mercats de crèdit majorista afegia elements d'incertesa. Va ser una 'tempesta perfecta'», afegeix.

En la mateixa línia, l'últim president de Caixa Girona, Manel Serra, recorda que l'economia espanyola estava en una situació crítica, amb Europa obligant a fer dures retallades, i que l'única manera de reforçar la situació de les caixes era a través de les injeccions de capital del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). La contrapartida per rebre aquests fons era iniciar una fusió.

Primers intents

La primera que es va plantejar, a instàncies del departament d'Economia de la Generalitat, va ser una fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, ja que totes tres eren fundades per les respectives diputacions provincials. «La veritat és que a Girona mai va convèncer aquesta opció, sobretot perquè l'entitat resultant hauria estat bàsicament controlada per CatalunyaCaixa, que era una entitat molt gran, i a més amb uns indicadors de solvència pitjors», comenta un antic membre del consell de Caixa Girona.

Manel Serra corrobora l'opinió i apunta que el següent pas va ser intentar una fusió «entre iguals» amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, per crear una nova entitat amb la marca «Unnim». Una operació en què es va estar treballant durant mesos, però de la qual Caixa Girona es va desmarcar a última hora per diverses circumstàncies. «Van coincidir en poques setmanes algunes decisions de l'Ecofin, altres del Banc d'Espanya, i els dubtes de part del consell que creien que els indicadors comptables de Caixa Girona avalaven el seu futur en solitari. Finalment, en una reunió del consell que es va fer durant la històrica nevada de març de 2010 es rebutjar aquella operació», comenta Serra.
«Realment crèiem que era possible salvar Caixa Girona. Vist en perspectiva potser érem uns ingenus, però crec que els interessos per liquidar el sistema de caixes espanyol eren massa importants i ens van acabar condemnant abans d'hora», explica un dels membres d'aquell consell. Una opinió compartida per Arcadi Calzada (president de l'entitat entre els anys 1996 i 2009): «Les caixes tenien una gran implantació territorial i, en línies generals, havien fet una gran feina. Però el Banc d'Espanya no va ajudar gens a salvaguardar el sistema. No interessava».

Les informacions sobre els problemes del sector financer i les recomanacions d'alguns economistes mediàtics sobre la fragilitat de les caixes tampoc contribuïen a l'evolució del negoci. «Els diners i els estalviadors són porucs, i vam notar una retirada de fons», explica Manel Serra.

Un antic alt executiu de l'època explica que tot i que es va treballar en un pla de viabilitat de l'entitat, aquest no va rebre l'aval ni del Banc d'Espanya ni del departament d'Economia. «Havíem de buscar un nou soci. Era inevitable», afegeix.

La negociació amb La Caixa

El maig del 2010, dos mesos després del rebuig al projecte d'Unnim, el president i el director general de Caixa Girona, Manel Serra i Jordi Blanch, inicien les converses amb els seus homòlegs a La Caixa, Isidre Fainé i Joan Maria Nin. Va ser una negociació ràpida que va culminar a finals d'estiu i que va rebre amb el vist-i-plau de les respectives assemblees generals a mitjans de setembre.

«Tot i que La Caixa era una enorme respecte a la nostra dimensió, hem de partir de la base que era una entitat que tenia una sòlida implantació a Girona, que hi tenia oficines d'abans de la creació de Caixa Girona, i que tenia una gran solidesa», explica Serra. I conclou que «l'acord va ser el millor per als clients, els treballadors i el conjunt de la societat gironina, perquè ha garantit la continuïtat d'una important obra social, amb importants aportacions al Centre Joan Riu, a La Fontana d'Or i als jardins de Cap Roig ».



Ernest Plana (FOEG), Pere Cornellà (Pimec) i Jaume Fàbrega (Cambra), en una imatge d'arxiu.

El president de la Cambra: «Serà difícil una visió gironina amb aquesta entitat mastodòntica»

Els representants del món empresarial gironí han valorat què ha suposat, deu anys després, la compra de Caixa Girona per part de La Caixa, l'actual CaixaBank. Les opinions són diverses. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, considera que amb aquella operació «vam perdre una gran oportunitat», i ho vincula amb l'actual procés de concentració bancària, concretament amb la futura fusió de CaixaBank i Bankia: «Ens serà encara més difícil, per no dir impossible, que les decisions d'aquesta entitat mastodòntica tinguin una visió gironina». Fàbrega també lamenta que l'Obra Social «hagi continuat invertint a les comarques gironines, però sap greu que s'hagi perdut la matriu gironina i les institucions no formin part de la seva gestió».

El president de la patronal FOEG, Ernest Plana, subratlla que «passats aquests deu anys, tenim la perspectiva suficient per veure que era una fusió inevitable, tal i com ha evolucionat el sector d'entitats bancàries, amb fusions i més fusions fins a provocar una restricció de competència». La patronal es remet també a unes declaracions del que va ser el seu president quan hi va haver la fusió, Jordi Comas: «Ens mirem amb molt de respecte l'operació, però continuem demanant que es preservi l'autonomia i la implicació amb el territori que sempre han caracteritzat Caixa Girona. Ara sembla que la fusió és un fet,voldríem garanties sobre els compromisos assolits amb el FROB i una informació fefaent i detallada de les perspectives futures de l'obra social de la nostra caixa».

Al seu torn, el president de Pimec a Girona, Pere Cornellà, que va formar part del consell d'administració de Caixa Girona, remarca que «amb la perspectiva dels anys, el resultat de l'operació s'ha de valorar com a bo per als clients d'ambdues entitats, tant empreses com particulars, i també pel què fa als empleats». Reconeix que «es va deprimir la competència», però que cal tenir en compte que a la província La Caixa era l'entitat majoritària i molts clients tenien un compte a ambdues entitats financeres.



Antiga guardiola dels primers anys de Caixa Girona

Els moments clau dels 70 anys d'història de Caixa Girona

1940 - La fundació
La Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Gerona és creada per la Diputació, amb l'aportació d'un capital fundacional d'un milió de pessetes. La nova entitat és hereva de l'antiga Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa va rebre les oficines de Girona (a la plaça de l'Oli, just al costat de La Fontana d'Or), Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Olot i Santa Coloma de Farners; també va rebre l'edifici de La Fontana d'Or, on hi instal·laria la seva seu.

1954 - Primera expansió
Després d'uns anys inicials de creixement lent, comença una fase expansiva de l'entitat, amb l'obertura de noves oficines a Ribes de Freser, Anglès (1955) i l'Escala (1959).

1960 - Seu a l'Avinguda Sant Francesc
El 26 de juny de 1960, la Caja de Ahorros Provincial trasllada la seva seu de Girona de la Fontana d'Or a un edifici de nova construcció a l'avinguda Sant Francesc (llavors General Primo de Rivera), obra de l'arquitecte Joaquim M. Masramon. S'acaba d'estrenar una dècada que suposarà la modernització de l'entitat: creix la seva quota de mercat, la seva xarxa d'oficines es converteix en la primera de la demarcació i posa en marxa la seva Obra Social, a la qual incorpora equipaments propis com la mateixa Fontana d'Or, reconvertida en centre cultural, o els jardins de Cap Roig, que rep l'any 1969 fruit d'una donació.

1961 - Primers fruits de l'obra social
El 1961 es posa en marxa la biblioteca d'Anglès, que va ser una de les primers realitzacions de l'Obra Social de l'entitat.

1969 - Cessió de Cap Roig
El 1969, el matrimoni Woevodsky-Webster cedeix el castell i els Jardins de Cap Roig a la Caixa de Girona a canvi que se'n garanteixi la conservació.

1974 - El centre Joan Riu
L'obra social crea a Sant Gregori el centre Joan Riu per a l'atenció a nens disminuïts psíquics profunds.

1977 -  Canvi normatiu i de nom
La reforma financera liberalitza el sistema i permet a l'entitat ampliar de manera important les seves activitats. La seva denominació oficial també és modificada en desaparèixer la paraula Diputació i quedar com a Caixa d'Estalvis Provincial de Girona. Més endavant passarà a ser Caixa de Girona i més tard, encara, Caixa Girona.

1989 - Expansió fora de Girona
Obre a Barcelona la seva primera oficina fora de les comarques gironines. La dècada de 1980 havia estat de creixement espectacular per a l'entitat, fins al punt de multiplicar per deu la inversió creditícia i la gestió d'estalvis dels seus clients. L'expansió continuaria a les dècades de 1990 i 2000, si bé s'acabaria comprovant que, com va passar amb altres entitats, amb fonaments poc sòlids.

2003 - Nova seu a l'Eixample de Girona
El el 30 d'abril s'inaugura la nova seu a la cruïlla entre els carrers Creu i Migdia de Girona. Es tracta d'un edifici de nova construcció projectat per Arcadi Pla.

2008 - La crisi
Caixa Girona comença a notar de manera important els efectes de la crisi. La caiguda del benefici net de l'entitat entre 2007 i 2008 no té precedents en la seva història.

2009 - Primer intent de fusió
Caixa Girona inicia un procés per fusionar-se amb les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu. Amb el procés molt avançat, el consell d'administració es fa enrere.

2010 - Acord amb La Caixa
Tot i que l'entitat va arribar a elaborar un pla de viabilitat per a la seva continuïtat en solitari, es va acabar decantant per negociar amb La Caixa. L'absorció de Caixa Girona es va materialitzar el 3 de novembre.



CaixaForum Girona, situat a la Fontana d'Or, una de les icones de l'obra social


CaixaBank a Girona: Gairebé mig milió de clients i 17.000 milions de negoci

Des de l'absorció del negoci de Caixa Girona, CaixaBank, que ja era una entitat amb molta implantació, s'ha fet gairebé omnipresent. El setembre passat, el banc tenia 496.955 clients (entre empreses i particulars), i comptava amb una posició global mitjana de 16.666 milions d'euros. Aquest volum fa referència a tots els actius i passius que té CaixaBank a Girona: hipoteques, plans de pensions, dipòsits, crèdits, etc.

Consell Assessor local

La fusió amb Caixa Girona va preocupar els agents econòmics gironins, que temien perdre la influència i la territorialitat que tenien amb l'entitat local. Per solucionar-ho, CaixaBank (llavors encara era La Caixa) va establir un Consell Asessor de caràcter consultiu que incloia membres representatius del teixit econòmic i empresarial de Girona. Actualment aquest consell encara es reuneix cada trimestre i està presidit per Anna Bosch, directora general de la càrnia Noel Alimentària.

CaixaBank va informar que ha seguit destinant recursos a l'Obra Social a les comarques de Girona. En aquest sentit, asseguren que cada any s'inverteixen desenes de milions d'euros. Per exemple, l'any 2016 va destinar 16,5 milions d'euros, entre projectes locals i altres de caràcter general però amb reprecussió a Girona, que van beneficiar 264.000 persones. «Supera la que feia Caixa Girona, que en els últims anys era de 6 milions d'euros», assegura l'entitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook