«Una crisi transformadora». Aquesta és la definició que va utilitzar el president de la fundació CEDE, Isidre Fainé, durant la cloenda del XIX Congrés de Directius CEDE a València, per descriure el xoc que viu l'economia espanyola com a conseqüència de la pandèmia. Molts processos i canvis que estaven a punt o que es començaven a veure s'han accelerat, com la transició ecològica o la digitalització, tal com van certificar els directius de grans empreses que van participar en aquest conclave.

Naturgy, Telefónica, Mercadona, Bankia, Aigües de Barcelona (Agbar), CaixaBank... Al congrés sota el lema «El temps del lideratge transformador», en el qual entre els assistents i els que el van seguir per internet van participar uns 3.000 empresaris, hi va haver molts exemples que el confinament i l'expansió del virus han precipitat la transformació. Nous hàbits, noves formes de demanda, nous canals de compra..., i adaptació accelerada de les companyies.

És per això que part dels empresaris van advertir que és imprescindible compatibilitzar la necessària protecció de la salut amb la de l'economia. «No ens podem aturar». Il·lustratiu, el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, després d'intervenir en el congrés, va afirmar també que si es destinen tots els esforços a paralitzar l'activitat «podem acabar morint de fam».

En aquest context, no queda més opció que la unitat política. Diàleg i entesa entre les diferents forces polítiques són els ingredients necessaris que van exigir els assistents, alguns dels quals representen les grans empreses del país. Aquesta via, juntament amb la col·laboració amb el sector privat, és la millor fórmula per garantir un bon ús dels 140.000 milions en fons europeus que estaran a disposició d'Espanya, van afirmar.

En aquest sentit, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va donar a conèixer els que per a ell són els prinicipals ingredients per catapultar el creixement: «Un pressupost amb el màxim nivell de consens; optimitzar la inversió dels fons europeus i un canvi profund del model educatiu i de la política activa d'ocupació com exigeix un mercat laboral en contínua transformació».

Atur del 22,5%

En el mateix fòrum, el president de la Cambra de Comerç d'Espanya, José Luis Bonet, que va vaticinar una caiguda del 14% en l'economia aquest any i un atur del 22,5%, va recordar que les empreses tenen una «oportunitat única» amb aquests recursos procedents de la UE per avançar en la transformació digital, la transició ecològica, la formació i, sobretot, la internacionalització, «que no pot parar».

Si hi va haver algun missatge insistent va ser el de la unitat per combatre una crisi inèdita. És una apel·lació que ja s'ha reiterat des d'altres instàncies, com el Banc d'Espanya, el governador del qual, Pablo Hernández de Cos, ha fet diverses crides al consens per afrontar les reformes que l'economia requereix.

Incidint en aquest punt, Garamendi va destacar que «la societat espanyola és moderada i està allunyada del debat polític». I davant d'una política dominada per l'enfrontament, va recordar els «sis acords» aconseguits pels agents socials, patrons i sindicats, amb el Govern. «No coincidim en tot ideològicament, però ens posem d'acord fins i tot en els desacords», va fer broma.

Isidre Fainé, a més d'animar els directius a liderar el repte que suposa aquesta «crisi transformadora», va resumir el sentiment general de l'empresariat en reclamar «reformes àmplies, profundes i estables», basades en el consens polític. Va recordar que la crisi reflecteix, d'una banda, que «no havíem fet els deures per construir una economia sòlida, flexible i, per tant, resilient», a l'estil de les del nord d'Europa; però, per altra banda, que les polítiques públiques, les empreses i els treballadors «han intentant proporcionar les millors respostes possibles», tot i que encara millorables.

El congrés, que va clausurar el rei Felip VI, va servir per posar sobre la taula les debilitats, però també les fortaleses de l'economia espanyola i de les empreses. Àngel Simón, per exemple, va afirmar que, gràcies a la innovació i la digitalització en la companyia s'ha pogut mantenir el servei i grans dosis d'«innovació social».