La pujada de l'IVA del 10% al 21% a les begudes ensucrades o edulcorades que planteja el Govern en els pressupostos de l'any 2021 suposarà la destrucció d'entre 1.980 i 6.165 llocs de treball, segons un informe elaborat per la consultora PwC. L'increment de la pressió fiscal provocarà una caiguda de les vendes d'entre 119 i 370 milions d'euros i una reducció del Valor Afegit Brut (VAB) d'entre 110 i 334 milions d'euros. «Hi haurà una pèrdua de valor per a tota la cadena agroalimentària», va assegurar durant la presentació de l'informe la directora d'Estratègia de PwC, Anna Merino, que va afegir que es veuran afectats des de l'hostaleria fins l'agricultura, especialment a zones d'Andalusia i Castella i Lleó amb importants cultius de remolatxa.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va recordar que aquest increment tindrà un impacte nul en l'hostaleria, quelcom que, segons Merino, s'ha tingut en compte en aquestes estimacions en què l'efecte sobre l'hostaleria es deuria al menor consum per la venda directa de productes al consumidor.
Aquest increment afectarà principalment els entorns rurals, «ja molt afectats per problemes d'ocupació o generació de riquesa» i les llars amb un nivell socioeconòmic inferior en ser les que més consumeixen aquests productes. Segons PwC, el 17% de la renda nacional acabaria aguantant el 22% de la recaptació de l'impost.
L'objectiu del Govern, més enllà de la recaptació, passa per reduir el sobrepès i l'obesitat en la societat. El 23,3% de la població infantil d'entre 6 i 9 anys a Espanya té sobrepès i el 17,3% és obesa, segons l'estudi Aladí 2019. És a dir, quatre de cada deu escolars tenen un excés de pes.
No obstant això, segons Merino, aquest és un problema «multifactorial» que no solucionarà la pujada d'un impost, sinó que requereix un enfocament «holístic» amb mesures que ajudin a conscienciar la població com l'educació, la disponibilitat de productes saludables, codis de bones pràctiques o l'educació física, entre d'altres. «Totes aquestes polítiques, que poden ser complementàries, poden tenir una efectivitat gens comparable amb la política fiscal que s'està plantejant avui dia», va explicar.
Aquestes xifres preocupen un sector que viu un dels seus pitjors moments a causa de l'impacte de la crisi del coronavirus en el consum fora de casa. La indústria alimentària preveu el tancament de 850 empreses, mentre l'hostaleria xifra la clausura d'establiments en 90.000 per la pandèmia de COVID-19. «És discriminatòria, injusta, no té efectes en la salut i tindrà un efecte negatiu en el consum», va resumir el director general de FIAB, Mauricio García de Quevedo.
A les portes de la negociació dels pressupostos, el dirigent va fer una crida al Govern, als grups parlamentaris i «a tota la cambra» (Congrés dels Diputats) perquè siguin «sensibles amb la situació social i econòmica». «No és el moment d'apujar impostos ni a les begudes ensucrades ni al plàstic», va assenyalar. El Govern també preveu imposar una taxa al plàstic d'un sol ús. No obstant això, des de la indústria apunten que és «injust i confiscatori» gravar tot el plàstic quan el problema és «la pèrdua d'aquest recurs» i no el material.
Impost català
A Catalunya existeix des de fa un any un impost a les begudes ensucrades que, segons Josep Pucheu, representant de l'associació de begudes refrescants Anfabra, ha tingut un impacte «nul» tant en el consum com en la recaptació en ser substituïts per altres productes i per la caiguda del consum provocada pel coronavirus. En aquest cas, es tracta d'una taxa diferent, que grava el producte per trams, en funció dels continguts de sucre.
