La Generalitat posarà en marxa un decret llei per introduir una deducció autonòmica en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) destinada a les persones amb ingressos anuals d'entre 14.000 i 22.000 euros bruts i més d'un pagador.

Els contribuents que poden beneficiar-se d'aquesta mesura són uns 250.000, que estan subjectes a expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTOs), que van tenir una feina uns mesos i després van estar a l'atur o que encadenen diversos contractes laborals i es veuen obligats a presentar la declaració i fins i tot a pagar pel mer fet de tenir més d'una font d'ingressos laborals, segons l'executiu català.

Més elevat a Catalunya

Segons la normativa de l'IRPF, els qui perceben de 14.000 a 22.000 euros anuals no tenen l'obligació de presentar declaració de la renda, però sí que l'han de fer si compten amb més d'un pagador i si la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors superen en el seu conjunt la quantitat de 1.500 euros anuals. Això afecta els que es troben en aquesta franja d'ingressos i perceben més d'una font de renda laboral, amb l'excepció dels pensionistes i perceptors de prestacions similars.

La mesura, que podrà aplicar-se en fer la declaració de la renda l'any que ve, s'instrumentalitzarà a través d'una deducció autonòmica equivalent a la diferència entre la quota íntegra estatal i l'autonòmica quan aquesta diferència resulti positiva.

Aquesta diferència es produeix perquè el tipus de la tarifa a la part baixa de l'IRPF a Catalunya és més elevat que en altres comunitats, en situar-se en el 21,5% (fruit de la suma entre la tarifa estatal i l'autonòmica) davant el 19% d'altres territoris. La taula de retencions no incorpora la normativa autonòmica, per la qual cosa no té en compte deduccions i avantatges que aprovin els governs territorials. Amb aquesta mesura, l'executiu català deixarà d'ingressar la part addicional que tributa aquest col·lectiu.

Amb un exemple es veu més clar. Un contribuent amb uns ingressos de 20.000 euros anuals procedents d'un sol pagador i sense fills ni ascendents a càrrec registra una retenció de 2.340 euros i no ha de presentar declaració de la renda. Un altre contribuent amb els mateixos ingressos anuals i la mateixa situació personal i familiar, però amb dos pagadors, un d'ells el SEPE perquè va estar subjecte a un ERTO, registra una retenció de 2.513 euros, dels quals 1.343 euros (perquè el tipus a Catalunya és més elevat) corresponen a la quota íntegra autonòmica i 1.170 euros, a l'estatal.

Sense aquesta nova deducció hauria de pagar 173 euros, la diferència entre la deducció autonòmica i l'estatal; amb la nova mesura, podrà restar els 173 euros dels 2.513 euros que resultin de la declaració i la seva tributació es limitarà al que li han retingut.

La diferència entre tenir un o més pagadors pot arribar a provocar que fins i tot amb aquesta nova deducció autonòmica, molts dels afectats hagin d'acabar tributant i pagant perquè el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) aplica retencions molt baixes, del 2% i fins i tot menors. I el mateix passa amb els qui encadenen nombrosos contractes temporals, adverteixen fonts de l'executiu català.

Sense capacitat normativa

Les autonomies manquen de capacitat normativa per al càlcul de les retencions de l'IRPF. En concret, aquest càlcul es realitza en funció de la normativa estatal sense tenir en compte l'autonòmica respecte a la base general i els mínims personals i familiars. En el cas de Catalunya, aquests elements poden fer que la quota íntegra autonòmica sigui més elevada que la resultant d'aplicar la normativa estatal.