La crisi sanitària del coronavirus i el confinament han suposat un escac a l'economia. Milers de persones s'han quedat sense ingressos i sense saber com pagaran el lloguer o com faran la compra al supermercat. I és que, en paral·lel, s'han trobat unes administracions desbordades i col·lapsades, xocant de cara contra un mur de formigó infranquejable. Les entitats socials no donen crèdit a l'aturada administrativa, mentre veuen com milers de vides trontollen avui més que mai.

El col·lapse passa a diversos fronts i afecta totes les administracions. La més coneguda apunta directament cap a La Moncloa. Només el 6,7% de les persones que han tramitat l'Ingrés Mínim Vital (IMV) a Catalunya l'estan cobrant, una dada que a Espanya afecta el 10% de requeriments, segons una resposta parlamentària del 14 d'octubre. «La primera barrera és amb el tràmit: és complicadíssim i es necessita ordinador, internet i certificat digital», denuncia Sira Vilardell, vicepresidenta de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). El tercer sector s'ha organitzat com ha pogut per ajudar a tramitar aquests ajuts. «Tenim famílies que fa cinc mesos que la van demanar i encara no en saben res. Aquestes persones no poden esperar, estan al límit», es queixa Vilardell, que denuncia que moltes oficines de la Seguretat Social estan tancades i qualifica de «missió impossible» aconseguir parlar amb algun funcionari per desencallar expedients.

Altres ajuts

Però la tardança i el col·lapse de la Seguretat Social també afecten directament altres ajuts. Vilardell, que també forma part de la Comissió de Govern de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) a Catalunya, apunta que la llista d'espera per obtenir aquesta prestació de la Generalitat s'ha duplicat. «Hem passat d'una espera d'un mes i mig a tres mesos», lamenta.

Però el problema és encara més greu. El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha informat les entitats i usuaris que no poden demanar la RGC abans que els hagin denegat l'IMV. «És un peix que es mossega la cua. Què els diem a aquestes famílies que són a la cua? De debò que no hi ha cap altra alternativa perquè puguin sobreviure?», es pregunta.

El drama també ha arribat fins als ajuntaments. En els serveis socials el col·lapse fa mesos que regna. «La necessitat i el nombre d'usuaris s'han duplicat i ens passem el dia atenent casos de màxima urgència, ens falten moltes mans, no donem l'abast», reconeix Sonia Bacereido, membre de la comissió de Serveis Socials del Col·legi de Treball Social de Catalunya. «Els treballadors estem fent jornades maratonianes, però tot i així no arribem a tot, la misèria ens està desbordant», reconeix Bacereido. I, al seu torn, la saturació dels serveis socials n'ha traspassat d'altres, per exemple els centres socioeducatius per a menors en risc d'exclusió social. «Les llistes d'espera són una realitat: no podem acollir tots els nens que necessiten aquest recolzament i hi ha menors que n'estan quedant fora malgrat les peticions dels serveis socials», afirma el portaveu de la comissió de centres oberts de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Fedaia), Pep Prats.

Estrangers i refugiats

Altres ciutadans que no veuen la llum al final del túnel són els estrangers o els refugiats que necessiten renovar o tramitar la seva documentació. «És un absolut desastre, no hi ha cites disponibles a les oficines d'estrangeria i hi ha centenars de famílies que s'estan quedant sense papers perquè no troben una cita per renovar la documentació», explica Javier Bonomi, portaveu de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya. I caure en la irregularitat implica, de nou, no poder tramitar els ajuts socials, a més de no poder aconseguir un contracte d'ocupació.

I, per acabar, el tancament de les oficines d'atenció ciutadana a molts ajuntaments catalans ha generat unes llargues cues d'espera per empadronar-se.

«Estem atenent persones que fa molts mesos que no poden fer aquest tràmit. I és gravíssim, perquè si no estan empadronats es queden sense targeta sanitària o sense poder accedir als serveis socials», insisteix Óscar Costa, director de la fundació Arrels Sant Ignasi de Lleida.