Aquest any, com en molts àmbits, els indicadors econòmics mostren una gran volatilitat, i fins i tot s'observen canvis estructurals entre els comportaments de les variables econòmiques. En aquest sentit, d'una banda, el PIB del tercer trimestre mostra un fort increment d'un 16,7% trimestral, després de dos trimestres consecutius de caigudes, aquestes alternacions del nivell d'activitat no s'han observat des que l'INE publica les sèries oficials, i el major increment o caiguda de l'activitat en un sol trimestre, s'havia situat en l'entorn del 5% trimestral.
I d'altra banda, alhora s'estan observant comportaments de les variables que no s'expliquen de manera natural per la racionalitat econòmica clàssica o l'aprenentatge que l'estudi de l'anàlisi econòmic ens anticiparia. Així, les dades de l'EPA del tercer trimestre, malgrat que encara estan afectades pels treballadors en ERTO, que es consideren ocupats, mostra un fort increment del nombre de treballadors, de 569 mil ocupats, d'un 3% per sobre del trimestre anterior, amb un increment d'un 15% de les hores treballades, mentre que al mateix temps, el nombre de persones a l'atur s'ha incrementat de 355 mil, assolint un nou increment de la taxa d'atur, fins al 16,26% de la població activa.
En l'anàlisi economètrica de les sèries temporals d'indicadors econòmics, cap model pot predir un increment tan rellevant de l'ocupació, acompanyat en el mateix període de l'increment del nombre d'aturats. L'INE justifica aquesta alteració, tant per la situació atípica de treballadors afectats per ERTO, així com l'entrada de persones a la població activa.
En la meva opinió, els indicadors econòmics del trimestre mostren que si trobem una resposta ràpida a la pandèmia, l'economia podria recuperar un fort dinamisme en un període molt més curt del que anticipen les previsions econòmiques dels organismes internacionals. Així, el creixement tant del PIB, com principalment de les hores treballades, que és un molt bon indicador de necessitats d'ocupació en una etapa de crisi, han registrat un increment molt més accelerat del que anticipava, fins i tot la ministra d'Economia, de l'entorn del 13%, fa algunes setmanes.
Així, malgrat l'FMI en les seves previsions del WEO d'octubre, Espanya no recuperarà el seu nivell d'activitat fins al 2023, i possiblement trigarà encara algun any addicional a recuperar el nivell d'ocupació del 2019, si des d'un punt de vista sanitari es troba una estratègia (vacuna o medicina) per a contenir els efectes de la pandèmia, i principalment de les mesures de contenció d'aquesta, que com hem vist han deteriorat el teixit econòmic, la capacitat de resposta accelerada del sector privat, tant de famílies com d'empreses, permetrà una recuperació més ràpida de la podem anticipar avui. Un llast important, a més, de la destrucció estructural d'empreses o pèrdues de llocs de treball, serà l'elevat endeutament públic, resultat de les mesures d'estímul i dels estabilitzadors automàtics de l'AAPP, que limitarà la capacitat de reacció del sector públic.
Per contra, en la mesura que no disposem d'una solució medica al virus, hi ha restriccions severes sobre l'activitat econòmica, deteriorant en molts casos sectors que pateixen d'una situació extremadament feble, com el sector de la restauració, la cultura o el turisme de reduït valor afegit. Així, malgrat les dades del tercer trimestre hagin mostrat una forta recuperació, els nivells d'activitat es mantenen de l'entorn d'un 10% per sota del 2019, i alhora que no tenen en compte les restriccions sobre activitat o mobilitat, que s'han establert durant el mes d'octubre, perjudicant la sendera de recuperació, tant del PIB com de l'ocupació.
En suma, cal focalitzar tots els esforços en una contenció del virus i esperar que les diferents alternatives mèdiques que s'estan desenvolupant, puguin arribar al mercat tan ràpida com sigui possible, per tal de limitar la destrucció estructural del teixit empresarial, i que un cop es flexibilitzin les restriccions, el sector privat, liderat pel consum de famílies, que han incrementat el seu nivell d'estalvi en l'actualitat, i que s'ha observat una certa hibernació en el consum de béns durables, així com de la inversió empresarial, que permeti consolidar les empreses viables, no només des d'una perspectiva financera, sinó també aquelles que aporten un major grau de competitivitat, que en l'actualitat són aquelles que han desenvolupat una estratègia de digitalització i diversificació del seu negoci.
Fran J. González és Consultor Estratègic a Centre Gestió I Secretari General de la UNED Girona
