07 de novembre de 2020
07.11.2020
Diari de Girona

Polèmica per la llei de cambres que JxCat i ERC colen al Parlament

La proposició garanteix el seu finançament amb l'aportació de fons dels pressupostos de la Generalitat i atorga representativitat a aquests organismes, a la qual s'oposen els agents socials L'estiu passat va fracassar l'intent de consensuar un nou model per a aquestes corporacions

07.11.2020 | 00:07
Imatge d'arxiu de Jaume Fàbrega i Joan Canadell, presidents de les cambres de Girona i Barcelona.

Nou intent. Ara per la porta del darrere, per garantir finançament públic i representativitat institucional a les 13 cambres de comerç catalanes. Després d'haver paralitzat aquesta iniciativa l'estiu passat perquè no només les patronals Foment del Treball i Pimec s'hi van oposar, sinó també els sindicats UGT i CCOO, JxCat i ERC, els socis del Govern, han entrat al Parlament un text que recull de nou els aspectes que van enervar els agents socials: el finançament públic, però, especialment, la representativitat.

Però aquesta vegada la iniciativa es tramita per la porta del darrere, en comptes de com a projecte de llei, pel procediment de lectura única, cosa que evita passar pel Govern i un procés d'esmenes. Es tracta de la «proposició de llei de representació en l'àmbit institucional i de finançament de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i el seu Consell General».


Compromís de Torra

Aquesta normativa era un compromís de l'anterior president Quim Torra, que ja va anunciar que s'aportarien 2,5 milions d'euros a les cambres catalanes aquest mateix any. Es dona la circumstància que el Consell General, l'organisme al qual s'atorga representativitat i finançament i que agrupa les 13 cambres catalanes, està encapçalat pel president de la Cambra de Barcelona, l'independentista i puigdemontista Joan Canadell, que no ha ocultat públicament el seu interès per entrar en política. De fet, d'aquí uns mesos deixarà el càrrec en mans de la seva vicepresidenta primera, Mònica Roca, que forma part també de la candidatura que va guanyar les eleccions, fomentada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

A més de garantir que les cambres han de ser convocades «als ens o òrgans administratius col·legiats de caràcter econòmic o empresarial [...]», la proposició afirma que «la llei de pressupostos de la Generalitat ha de consignar una partida pressupostària específica destinada a finançar la prestació bàsica de serveis de les cambres a les empreses. Es tracta, afegeix aquesta proposta, que aquestes organitzacions disposin «dels recursos públics que els permetin dur a terme les seves funcions sense dependre de les circumstàncies d'un mercat cada dia més canviant». Des del 2010, les cambres manquen del finançament obligatori que fins a aquell moment havien de pagar les empreses pel mer fet de ser-ho.

El text també permet que les cambres firmin convenis «d'encàrrec de funcions publicoadministratives, així com les tasques de representació institucional» o que hi hagi taxes lligades a la realització de determinats serveis o prestacions públiques.

«Això és un escàndol i un procediment antidemocràtic», denuncien fonts de les patronals.

A l'estiu, una reunió en què van participar representants de les patronals Foment del Treball i Pimec, d'UGT i de CCOO, d'una banda, i del Consell de Cambres i la secretària general d'Empresa, Marta Felip, de l'altra, va acabar en cop de porta.

La trobada tenia per objectiu, per part dels agents socials, mirar de frenar el projecte de llei que el Govern pretenia aprovar amb urgència. Ni les cambres ni el Govern van convèncer els agents socials, ni aquests, els seus interlocutors. Després d'un període de tranquil·litat, nou intent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook