El Fons Monetari Internacional (FMI) ha alertat contra la pressió que representen per a la sostenibilitat fiscal d'Espanya els compromisos adquirits pel Govern per incrementar de forma permanent els nivells de despesa corrent mitjançant l'alça de les pensions i dels salaris dels empleats públics, mentre que ha recomanat estendre els ERTOs en funció de l'evolució de les perspectives econòmiques. En el seu últim informe anual sobre l'economia espanyola, la institució internacional expressa el seu suport a la decisió d'estendre els ERTOs fins a gener de 2021 i afegeix que «s'han de considerar altres extensions depenent de les perspectives econòmiques i sanitàries».
En aquest sentit, sosté que el Govern hauria d'estar preparat per calibrar i ampliar de forma flexible altres mesures de suport en el cas que es materialitzessin alguns dels riscos a la baixa contemplats, per a la qual cosa seran útils els nous recursos proveïts per la UE i el suport de la política monetària de BCE.
No obstant això, l'FMI subratlla que «cal evitar els compromisos d'elevar permanentment els coeficients de despesa corrent, per exemple a través de la massa salarial i les pensions (públiques), donat l'elevat dèficit fiscal estructural i les pressions de despesa a llarg termini derivades de l'envelliment de la població».
La responsable de la missió de l'FMI per a Espanya, Andrea Schaechter, va advertir ahir que el consens de pujar les pensions públiques en línia amb la inflació, originalment amb l'objectiu de mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes, ha donat com a resultat de l'evolució de l'economia en els últims anys i de la no implementació d'algunes reformes pactades, una bretxa en la qual els pensionistes no només han mantingut aquesta capacitat, sinó que aquesta va augmentar.
«Els increments de les pensions no només han mantingut el poder de compra sinó que han anat més enllà», va assenyalar Schaechter, que va advertitr de la pressió per a la sostenibilitat de sistema que suposa la demora en l'aplicació d'algunes de les reformes que s'havien contemplat.
L'FMI també va assenyalar l'optimisme del quadre macroeconòmic que serveix de base per a l'esborrany de pressupostos de el Govern espanyol, que apunta a una recuperació en l'activitat de l'entorn del 10% el 2021 en comparació amb el repunt del voltant del 7% manejat pels tècnics de la institució internacional.
«El panorama macroeconòmic que sustenta el projecte de pressupost de Govern és optimista», apunta el representant de la missió de l'FMI, que atribueix les discrepàncies principalment a l'impacte de l'ús de fons de la UE i al multiplicador associat.
Així mateix, adverteix que, si bé el dèficit general per 2021 previst pel Govern està en línia amb el nivell projectat pel personal de l'FMI, les projeccions de les autoritats espanyoles se sustenten sobre una previsió d'ingressos més sòlida i un pla de despeses més expansiu, incloent la introducció d'impostos a les transaccions financeres i serveis digitals, augments en els impostos sobre la renda adreçats a persones d'alts ingressos i grans empreses, mesures per millorar la fiscalitat ambiental, així com els esforços per lluitar contra el frau fiscal.
L'FMI assegura que acull «amb satisfacció» els canvis fiscals introduïts pel Govern en el projecte de Pressupostos per augmentar la progressivitat dels impostos amb una major tributació de les rendes més altes. No obstant això, l'organisme insta retardar els increments en la fiscalitat medioambietal (dièsel, plàstics d'un sol ús i residus) i en l'IVA (de les begudes ensucrades) fins que la recuperació estigui consolidada per no perjudicar les rendes més baixes. Afegeix que, arribat el moment, qualsevol pujada en aquestes figures tributàries hauria d'anar acompanyada de mesures de despesa compensatòries per a la població més vulnerable.
