El volum de persones que compra a través d'internet a Catalunya s'ha disparat aquest any arran de la crisi de la covid-19. Segons l'Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d'Informació i Comunicació a les Llars, publicada ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), sis de cada deu catalans han adquirit almenys un producte en línia durant els últims tres mesos, un percentatge que l'any 2019 era del 52%.

De fet, Catalunya és la segona comunitat on més persones realitzen compres en línia, superada només per Madrid (el 62,9% dels seus habitants ha comprat per internet els últims tres mesos). Al conjunt de l'Estat, més de la meitat de persones (53,8%) ha comprat a través de la xarxa. De fet, Catalunya és una de les comunitats on més s'utilitza internet. Segons les dades de l'INE, el 95,7% dels catalans ha fet ús de la xarxa durant els últims tres mesos, un percentatge que se situa més de dos punts per sobre la mitjana espanyola (93,2%). De nou, Catalunya és la segona comunitat on el percentatge d'usuaris d'internet en els últims tres mesos és més elevat, només superat per Madrid (96%). Pel que fa als usuaris que utilitzen internet diàriament, el percentatge a Catalunya és del 85,5%. En aquest cas, Catalunya presenta el tercer percentatge més elevat d'Espanya. En paral·lel, el 37% de les llars espanyoles reconeix l'impacte econòmic causat per la covid-19 i vigilar més en la despesa, segons l'informe de la consultora Nielsen amb motiu de la inauguració de Datagri 2020, el fòrum de la transformació digital en el sector agroalimentari.

Cases «bombolla»

En paral·lel, hi ha un 31% de cases a l'Estat que es consideren «vigilants» (que no han patit impacte econòmic però sí que miren de no gastar més que abans) i un 20% de cases «bombolla» que no han notat la crisi provocada pel coronavirus i tampoc estan pendents d'un euro amunt o avall en la despesa. Finalment, el 13% de les llars es consideren «sense cautela», ja que sí que han notat impacte econòmic per la covid-19, però no han pres cap mesura per controlar el pressupost domèstic.

L'informe de Nielsen assenyala igualment que el control de la despesa és una de les cinc grans tendències que s'han accelerat amb l'actual context econòmic i que -com a denominador comú- deixen un consumidor «més vulnerable i sensible». A banda d'aquesta hipersensibilitat en la despesa s'han d'afegir dues altres tendències a l'alça com són una major preocupació per cuidar la salut i també la cura de l'entorn. En concret, sis de cada deu espanyols afirmen que ara gasten més en alimentació saludable. I si a finals del 2019 la salut era la principal preocupació per al 19% dels espanyols, a meitat d'aquest 2020 el percentatge havia crescut fins al 50%.