La fusió que estan estudiant Banc Sabadell i BBVA pot tenir un impacte contundent en el mapa bancari de les comarques gironines. Ambdues entitats compten amb desenes d'oficines als principals municipis de la província.
En 24 casos la distància que hi ha entre l'oficina del BBVA i la del Sabadell es pot salvar creuant la vorera o caminant fins al bloc del costat, a una distància menor als 150 metres. A municipis com Llançà, Anglès, Banyoles, Blanes, Palafrugell, Tossa de Mar, Olot, Camprodon, Figueres o Girona la distància s'escurça per sota dels 50 metres.
Aquest fet passa a les capitals de comarca (menys a Ripoll) i als municipis més grans, però no en canvi a les ciutats de la Costa Brava, on la separació entre sucursals és major. Per exemple, a Lloret, a Roses, a Platja d'Aro o a Palamós les entitats dels dos bancs es mantenen a una distància prudencial de 200 metres o més, tot i que totes en una zona més o menys cèntrica.
L'anunci de la fusió entre CaixaBank i Bankia també va posar de relleu la duplicitat entre aquests dos bancs. En el seu cas, tenien oficines a tocar en 14 municipis gironins, la meitat que les que tenen BBVA i Banc Sabadell.
Els seus consells d'administració preveuen analitzar la proposta sobre la seva fusió al desembre, si les negociacions avancen al ritme esperat i les parts arriben a un acord, segons informen fonts financeres.
Precisament, el conseller delegat de l'entitat d'origen català, Jaume Guardiola, va confirmar ahir que la seva entitat i el BBVA decidiran si s'integren «en les pròximes setmanes».
«Dues diligences» obertes
Les dues entitats es van veure obligades dilluns a confirmar que mantenen converses per analitzar la seva possible integració (que a la pràctica suposaria la compra i absorció de l'entitat vallesana pel grup d'origen basc).
«A hores d'ara, en aquest moment processal, estem subjectes al que vam dir ahir en el fet rellevant: estem en l'inici de les converses, no hi ha decisions preses, estan obertes les due diligence, i en les pròximes setmanes sabrem quin és el resultat», va asseguar l'executiu en unes jornades financeres de Deloitte i ABC.
En el mateix fòrum, Edouard Fernández Bollo, membre del Consell de Supervisió del Banc Central Europeu (BCE), va defensar que les fusions pot ser un instrument per millorar l'eficiència (relació entre ingressos i despeses, que en la zona euro és en un nivell «no bo» del 67%) de les entitats, fet que els permetria «augmentar la rendibilitat i atraure inversors».
No són una via, va precisar Fernández Bollo, per solucionar problemes greus de solvència, ja que per a això hi ha altres instruments comunitaris de resolució de problemes, que poden passar per la cessió de les entitats fallides a competidors, però condicionat a mesures de reestructuració.
Proves de resistència
L'alt càrrec del BCE va recordar que l'organisme va realitzar una prova de resistència al sector financer europeu al juliol. De la mateixa es va desprendre, ha remarcat, que la banca europea perdria 5,7 punts de capital en el pitjor escenari econòmic analitzat. «El sector continuaria sent solvent, tindria un nivell del 12,2%, però en aquest cas hi hauria situacions difícils, en alguns casos caldria prendre mesures», ha explicat.
El Banc d'Espanya va publicar fa unes setmanes el resultat d'un exercici similar i va concloure que «el conjunt afegit del sector bancari espanyol es mostra així en aquest exercici capaç de resistir l'elevat impacte econòmic de la crisi sanitària, amb el recolzament de l'efecte mitigador de les mesures implementades per les autoritats econòmiques».
