Les comarques de Girona i les del Camp de Tarragona seran les més afectades en l'àmbit econòmic per la crisi de la covid-19, segons el BBVA. Durant la presentació de l'«Anuari Econòmic Comarcal 2020 de BBVA», el director de l'estudi, Josep Oliver, va assegurar que les últimes dades d'afiliació a la Seguretat Social posen de manifest els efectes que tindrà la pandèmia sobre aquestes dues demarcacions.

Al tancament del tercer trimestre, l'afiliació a les comarques gironines va caure prop d'un 4% interanual, mentre que el descens a Tarragona es va acostar al 5%. D'altra banda, l'entitat destaca que l'eix metropolità serà el territori que millor aguantarà el cop, després de registrar un descens inferior a la mitjana de Catalunya (-2,5%).

Segons Oliver, aquesta situació s'explica per la forta dependència del turisme i la caiguda de la producció industrial. «El nombre de pernoctacions s'ha reduït molt més respecte a altres punts com les Terres de l'Ebre o les comarques de muntanya», on el nombre absolut de turistes en el còmput global de l'any és inferior, ha comentat Oliver. D'altra banda, el també catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB va recordar que l'Índex de Producció Industrial (IPI) ha caigut un 14% durant el primer semestre. Malgrat la forta caiguda de l'economia al conjunt del territori, Oliver va apuntar que el binomi «indústria i serveis vinculats al sector secundari» serà capaç de reactivar l'activitat de forma més ràpida, mentre que el binomi «comerç i turisme» trigarà força més temps.

A remolc de la mitjana catalana

En l'estudi presentat ahir, el BBVA va desgranar el creixement econòmic que van experimentar les diferents comarques catalanes durant el 2019 i quins van ser els sectors que més van influir-hi. Les dades posen de manifest que a les comarques gironines el creixement va ser menor que al conjunt de Catalunya. El valor afegit brut (VAB) durant el 2019 va ser d'un 1,5%, una xifra per sota del 2,1% de la mitjana catalana. Aquesta és una dinàmica semblant que s'ha repetit des del 2016, un període en el qual el VAB gironí ha anat a remolc del del conjunt de Catalunya. Durant el període 2016-19 l'economia gironina va créixer un 2,4%, en front del 2,9% de tot el Principat. Aquests números demostren que l'economia gironina estava frenant a major ritme que la de la resta del territori català just abans que esclatés la crisi de la COVID. El sector més perjudicat l'any passat va ser el primari, amb una caiguda del 3,4%, seguit per la indústria, amb una variació positiva del 0,9%. Va ser el sector serveis, amb només un increment de l'1,8% (la mitjana catalana és del 2,7%), el que va fer baixar la mitjana de Girona. L'altra cara de la moneda va ser la construcció, el VAB del qual es va disparar fins al 2,5% a la demarcació, només superat per Tarragona.

Ponent, a l'alça

Segons l'informe, el Segrià, el Pla d'Urgell i el Baix Llobregat van ser les comarques on més es va incrementar el Valor Afegit Brut (VAB) respecte a l'exercici anterior. En el cas del Segrià, el VAB va créixer un 3,4%, impulsat pel sector serveis (+3,7%) i un fort creixement de l'activitat en el sector primari (+3,2%).

Al Pla d'Urgell i al Baix Llobregat, l'increment del VAB durant el 2019 va ser del 3% interanual en ambdós casos. Pel que fa al Pla d'Urgell, el creixement ve donat pel sector serveis (4,6%) i una major aposta per la indústria (+2,8%), mentre que al Baix Llobregat destaca el comportament dels serveis (+3,7%) i la construcció (+2,3%).Per contra, les comarques que menys van créixer a Catalunya durant l'últim exercici van ser les Garrigues (-3,9%), l'Alta Ribagorça (-2,3%) i el Pallars Jussà (-0,9%).

Pel que fa al conjunt de Catalunya, el VAB va experimentar un creixement del 2,1%, impulsat pel sector de la construcció (+2,3%) i els serveis (+2,7%). La indústria i el sector primari, en canvi, van registrar caigudes del 0,3% i del 3,1%, respectivament. Segons el BBVA, el 2019 «ha contemplat una accentuació de la terciarització de l'economia i un creixement relativament més intens dels serveis col·lectius». Tal com posa de manifest l'estudi, el conjunt del sector terciari ha incrementat el seu pes en el mercat de treball notablement: l'any 2008, els serveis representaven vora el 70% del mercat de treball, mentre que aquest 2019 el percentatge ha crescut fins al 78,4%. Pel que fa al binomi empreses-indústria -un sector que va impulsar l'avenç del VAB entre 2015 i 2017-, el seu VAB continua afeblint-se. No obstant això, encara contribueix de forma positiva al creixement de l'economia catalana.