La banca espanyola s'acosta als nivells de concentració més alts de la Unió Europea. Si els processos de fusió que hi ha en marxa en aquests moments prosperen, els cinc primers bancs espanyols arribaran a una quota de mercat del 80%. Amb l'anunci aquest dilluns de les negociacions de fusió entre BBVA i Banc Sabadell, es dona inici a la tercera gran operació de consolidació al sector en els últims tres mesos després de les de CaixaBank-Bankia i Unicaja-Liberbank, un procés que comportarà una important reducció del nombre d'entitats significatives.

La quota de mercat dels cinc grans bancs estava en un baix 31,4% el 1997, si bé es va elevar fins al 41% el 2007. L'esclat de la gran crisi financera i el consegüent procés de fallides i fusions va accelerar el procés i va disparar el negoci en mans de les principals entitats fins al 67,4% al tancament de l'any passat, segons les últimes dades oficials del Banc Central Europeu (BCE). La concentració del sector financer espanyol mesurada segons aquest indicador era llavors la tretzena més elevada de les 28 que analitza la institució comunitària, però les fusions en marxa podrien elevar-la fins a la vuitena posició.

«Una primera anàlisi posa sobre la taula que el percentatge d'actius en mans de les cinc primeres entitats nacionals se situaria al voltant del 80%, uns 15 punts percentuals per sobre de la mitjana europea (65% al tancament del 2019)», apunta l'agència Axesor Rating, en sumar el negoci de la combinació de Caixabank-Bankia, BBVA-Sabadell, Santander, Unicaja-Liberbank i Bankinter. «Però més interessant que les noves cinc entitats del sector, el més rellevant és l'augment de la quota de mercat del volum de negoci que aglutinarien les tres entitats de més mida, que ascendiria a més del 70% amb un increment de 20 punts percentuals,» posa de manifest la firma Analistes Financers Internacionals (AFI).

Procés de consolidació

És cert que Espanya va molt avançada en el procés de consolidació bancària a què empenyen des de fa anys les autoritats europees, però la conseqüència és que de moment les altres grans economies del continent presenten nivells de concentració molt més baixos: Alemanya (31,2%), França (48,7%), Regne Unit (31,2%) i Itàlia (47,9%). «Aquesta concentració és molt més gran que la d'altres mercats molt més fragmentats com Alemanya o Itàlia, on els bancs regionals tenen molt més pes. Al principi pot semblar una amenaça per als consumidors, que sembla que tenen menys on escollir, però l'entrada de nous players (neobancs, fintech, etc.) que ofereixen serveis bancaris a preus molt competitius, fa que els bancs hagin de ser més agressius en preus a l'hora d'oferir els seus serveis», afirma Alberto Valle, director de la firma de consultoria Accuracy.

En el sector bancari es defensa que l'escassa rendibilitat que han provocat els baixos tipus d'interès dels últims anys ha provocat «que la competència al sector mai hagi sigut tan elevada com en aquests moments: la competència per les hipoteques, amb tipus fixos que en algun cas arriben fins a l'1%, no és un símptoma de falta de competència», comenten fonts financeres.