El president del Consell de Cambres i de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, considera que la tramitació d'una proposició de llei per garantir finançament públic i representativitat institucional a les cambres, proposada pels socis del Govern, JxCat i ERC, mitjançant el tràmit de lectura única, ha de tancar-se «sí o sí» abans que finalitzi la legislatura. Assegura que s'han explicat coses «que no són del tot certes».
Canadell, que no va descartar el caràcter polític en l'oposició de les patronals a la proposta de regulació, va afirmar ahir que les cambres representen els 500.000 empresaris i autònoms que tenen l'opció de votar. En aquest sentit, va criticar que hi ha patronals que «fa 25 anys que no elegeixen president i que s'escull a dit». En contraposició, va explicar que en 18 mesos, les cambres han portat a terme una activitat «com mai abans». En tot cas va assegurar que no tenen l'ànim d'envair competències dels agents socials i que el seu rol és compatible amb el d'aquests.
La proposta de regulació urgent ha generat la unitat de Foment del Treball, Pimec i UGT i CCOO de Catalunya, que van remetre una carta als diferents grups parlamentaris en la qual exigeixen que no es tramiti la iniciativa. Canadell va recordar que es va donar la possibilitat que mig milió d'empreses i autònoms poguessin votar en el procés electoral de les cambres i que hi hagués, per exemple, a Barcelona, cinc candidatures.
Ahir, el secretari general de Pimec, Antoni Cañete, va tornar a carregar contra la demanda de les cambres perquè la Llei de cambres s'aprovi per lectura única i va assegurar que «no és la forma més adequada perquè no existeix cap urgència que ho justifiqui». Cañete va lamentar la manca de «transparència» i considera que la llei hauria de comptar d'una major participació, exposició pública i avaluació per part del Govern i del Consell Econòmic i Social, a més d'un debat parlamentari. El dirigent patronal no va tancar la porta a recórrer el text als tribunals en última instància si s'aprova en els termes actuals.
Ple del 2 i 3 de desembre
Canadell, per la seva part, va reclamar que el dia 2 de desembre es voti tramitar la proposta i que a mitjans d'aquell mes s'aprovi definitivament en lectura única. L'objectiu, va dir, «és ajudar les empreses». Va comptar com a assegurats els vots de JxCat, ERC i l'abstenció de la CUP. Va considerar que als de JxCat s'hi sumaran els sufragis dels diputats del PDeCAT. «No parin les cambres, sisplau», va reclamar els partits, ja que considera que sense aquesta norma no podran seguir amb la seva tasca.
Per la seva banda, el vicepresident del Consell i president de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega, va fetrun repàs històric de les cambres, especialment de la Cambra de Barcelona i la seva seu en l'edifici de la Llotja, i el seu paper consagrat pel Tribunal Constitucional. Va recordar que el seu finançament va quedar en mans de les autonomies, cosa «que la majoria de comunitats han fet».
Fàbrega va afirmar que la proposta en el Parlament ha de servir perquè les cambres «treballin per a totes les empreses del país». El president de la Cambra de Tàrrega, Carles Giribet, va admetre que «la fórmula no és la més adequada, però és l'única que permet assumir l'objectiu que es persegueix»
El president de la Cambra de Reus, Jordi Just, va repassar la normativa que, segons el seu parer, atorga a les cambres els drets que reivindiquen. I va recordar que les patronals tenen garantida representació a les cambres.
Eduard Borràs, secretari general del Consell de Cambres, va acusar les patronals i sindicats d'afirmar que l'adscripció de les empreses a les cambres és «purament administrativa», cosa que els impedeix representativitat institucional. Va recordar una sentència del Tribunal Constitucional que va consagrar la llei del 1993, que les considerava representatives, així com la norma del 2014, que «no va modificar això sinó que va ampliar el seu àmbit de representativitat». Hi ha altres comunitats que ho han fet, «sense que se les hagi considerat inconstitucionals», va afirmar Borràs.
Al seu torn va denunciar que l'intent de portar-ho al Consell de Garanties Estatutàries persegueix dilatar la tramitació perquè no pugui aprovar-se en aquesta legislatura i va convidar els partits que «no cedeixin a pressions sense fonament».
