En temps de pandèmia les empreses i els treballadors autònoms s'han vist obligats a demanar diners a l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per mantenir els seus negocis a flotació. Segons l'últim recompte del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, a Girona la setmana del 15 de novembre hi havia 12.401 empreses que s'havien acollit a aquests préstecs avalats per l'Estat, amb un finançament obtingut de 1.781 milions d'euros.
És una xifra que ha anat en augment des de l'esclat de la pandèmia. El 30 de juny hi havia a la província 9.863 empreses que havien demanat un crèdit ICO per un valor total de 1.336 milions d'euros, una xifra elevada com a conseqüència dels mesos de confinament estricte.
Des de llavors hi ha hagut 2.538 noves companyies que han hagut de recórrer a finançament per garantir la seva liquiditat. La pujada des de principis d'estiu ha estat més o menys constant fins al novembre. Amb l'arribada de les noves restriccions de l'anomenada «segona onada» hi ha hagut un total de 388 empreses que han optat per demanar un crèdit ICO, amb un finançament conjunt de 71 milions d'euros. Fins ara l'Estat ha avalat els crèdits de Girona amb 1.389 milions d'euros, i a Catalunya ho ha fet amb 15.233 milions. A Catalunya el recompte de societats que s'han acollit a aquest tipus de crèdits arriba als 110.397, amb un finançament combinat de 19.885 milions d'euros.
En general, la majoria dels receptors dels crèdits són micropimes, empreses petites que tenen menys de nou treballadors (un 41%), seguides dels autònoms (32%) i pimes (24%), mentre que només un 1,9% són empreses no formen part de cap de les categories anteriors. La major part dels préstecs són a llarg termini i el sector més demandant ha estat el del turisme, l'oci i la cultura, amb 120.883 empreses en el camp espanyol que han obtingut finançament per valor de 16.203 milions d'euros.
Tres anys més
La setmana passada el Govern espanyol va aprovar al Consell de Ministres donar tres anys més a empreses i autònoms per tornar els préstecs ICO que va habilitar a l'inici de la pandèmia i ampliar 12 mesos el període de carència. Per tant, el venciment màxim dels préstecs passa a ser de vuit anys i el termini màxim per començar a abonar les quotes passa a ser de 24 mesos, és a dir, s'allarga fins al març del 2022.
L'ampliació del venciment i la carència dels préstecs haurà de ser sol·licitada pels deutors. Només es concedirà a aquelles empreses i autònoms que no tinguin incompliments en el pagament de préstecs. A més, el decret amplia el termini de sol·licitud d'avals fins al 30 de juny del 2021.
En declaracions recollides per ACN, la vicepresidenta tercera del Govern espanyol, Nadia Calviño, va detallar que el decret vol adaptar les mesures que s'havien pres a les necessitats del teixit productiu i «garantir-ne l'efectivitat» davant un «entorn canviant». En aquest sentit, Calviño va dir que el decret permetrà donar aire a les empreses davant «possibles problemes de solvència que puguin anar apareixent» i evitar-ne el tancament. En matèria concursal, s'amplia fins al 14 de març del 2021 la suspensió del deure de sol·licitar concurs de creditors.
