El Banc d'Espanya atribueix l'elevada taxa d'atur que mostren els universitaris espanyols en comparació amb els seus homòlegs europeus a la menor qualitat de l'educació superior a Espanya, entre altres factors, segons afirma en un article en què compara la situació laboral dels llicenciats universitaris espanyols amb els de la zona euro. La taxa d'atur dels universitaris espanyols d'entre 30 i 34 anys va ser el 2018, aproximadament, el doble que la dels seus homòlegs europeus (9,8% enfront de 5,8%).

D'acord amb la seva anàlisi, la major incidència de la desocupació entre els universitaris espanyols no respon al fet que triïn titulacions «més esbiaixades» cap a aquelles amb menors oportunitats laborals que en el conjunt de la zona euro.

L'elevada taxa de desocupació dels espanyols amb carrera universitària en relació amb la dels seus homòlegs europeus no sembla que es degui, aparentment, a la diferent especialització per tipus de carrera.

De fet, la taxa d'atur dels llicenciats espanyols va ser fa dos anys molt més elevada per a pràcticament totes les titulacions.

Ciències socials i jurídiques

Tant a Espanya com en l'àrea de l'euro, les ciències socials i jurídiques constitueixen el grup de titulacions més freqüent entre les persones d'entre 30 i 34 anys amb estudis universitaris, amb un pes que ronda un terç del total. Els segueixen els camps relacionats amb l'enginyeria i amb la sanitat.

«L'elevada taxa d'atur dels titulats universitaris espanyols en relació amb la de l'àrea de l'euro no sembla que es degui, aparentment, a la diferent especialització per tipus de carrera. La taxa d'atur dels llicenciats espanyols va ser el 2018 molt més alta per a totes les titulacions, amb l'excepció d'arts, humanitats i idiomes», argumenta.

En canvi, apunta l'organisme, la menor qualificació de mitjana dels treballs exercits pels joves llicenciats espanyols «suggereix que el seu nivell d'atur comparativament més gran que el dels seus homòlegs de l'àrea de l'euro podria obeir, entre altres factors, a una menor qualitat de l'educació superior».

Així mateix, destaca l'informe elaborat per Brindusa Anghel, Sergio Pont i Ana Regilno, es pot descartar la presència de característiques estructurals de l'economia que limiten la capacitat del mercat de treball per absorbir adequadament els fluxos de nous titulats superiors.

Llocs de menor qualificació

Una manera de mesurar la qualitat de el sistema universitari és la proporció de titulats superiors que treballen en llocs d'elevada qualificació, segons el Banc d'Espanya. Els joves universitaris espanyols treballen en llocs d'elevada qualificació en una proporció menor que la resta de la zona euro.

Tot i l'existència de patrons similars a les carreres que trien els espanyols i els joves de la resta de la zona euro, el Banc d'Espanya aprecia algunes diferències. Així, la proporció d'universitaris en les carreres d'educació, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), serveis i sanitat és més gran a Espanya. Per contra, les carreres relacionades amb les ciències socials i el dret, les enginyeries i les arts tenen un menor pes.

Aquestes diferències eren molt menors el 2006, de manera que el Banc d'Espanya subratlla que aquesta diferent especialització dels universitaris espanyols va aparèixer després de la crisi financera iniciada el 2008.

Des de llavors, s'ha produït a Espanya un augment dels titulats en les branques d'educació, TIC, serveis i sanitat, en detriment dels titulats en ciències socials i dret, arts i humanitats i enginyeria i construcció.