Menys de dues setmanes després de veure's obligats a confessar les negociacions per fusionar-se a causa d'una filtració, el BBVA i el Sabadell van anunciar a primera hora d'ahir la ruptura d'aquestes converses iniciades fa mesos. El Sabadell va publicar una nota en la qual afirma que «disposa de força i recorregut per augmentar rendibilitat i generar valor de forma orgànica», és a dir, continuant sol, sense fusionar-se. L'entitat va confirmar que presentarà un nou pla estratègic en el primer trimestre de l'any que ve que inclourà l'«ampliació del programa d'eficiència i transformació en el mercat retail a Espanya.

De fet, l'entitat vallesana hauria encarregat a Goldman Sachs la venda de la seva filial britànica, TSB, després que de trencar negociacions amb el BBVA. Segons va publicar ahir Reuters i recollir ACN, el procés ja està en marxa, tot i que encara no s'han concretat detalls sobre l'import de l'operació o el calendari de desinversió previst. El banc va evitar fer comentaris i es remet a la nota que va emetre ahir on detalla que analitzarà «alternatives estratègiques de creació de valor respecte als actius internacionals del grup». Actualment, TSB ja està immers en un procés de reestructuració que contempla el tancament d'unes 80 oficines aquest 2020 i un estalvi d'uns 116 milions d'euros.

Per la seva banda, el banc d'origen basc va preferir no donar explicacions en el seu comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), però l'entitat vallesana sí que va confessar que l'operació no ha tirat endavant «al no haver arribat les parts a un acord sobre l'eventual equació de canvi de les accions de les dues entitats». El repartiment de poder i Garanti, la filial turca del BBVA, sembla que han sigut els altres elements de fricció, segons algunes fonts. El preu s'ha convertit en la principal causa de la ruptura. El Sabadell esperava obtenir una prima del 30% sobre el valor de les seves accions previ que es coneguessin els contactes, que és aproximadament el que els títols van arribar a pujar després de conèixer-se les negociacions, si bé posteriorment van descendir una mica. Però l'oferta del BBVA no s'acostava ni de lluny a les seves pretensions, segons apunten fonts coneixedores de l'operació.

Intercanvi d'accions

Segons el Sabadell, la integració havia d'articular-se mitjançant un intercanvi d'accions i no en metàl·lic. El banc presidit per Josep Oliu entén que, amb el preu ofert pel BBVA, és capaç de generar valor per als seus accionistes pels seus propis mitjans i sense necessitat de fusionar-se, asseguren les fonts. Les vies per aconseguir-ho seran aprofundir en les retallades per augmentar l'estalvi de costos i realitzar alguna venda, com la de la filial britànica TSB. Per l'entitat, tenir una participació significativa en el cinquè banc europeu hauria resultat interessant, però si aquesta era molt petita, com es corresponia amb l'oferta del grup d'origen basc, no era acceptable.

El preu ha sigut l'obstacle més important, però no l'únic. Tot i que el BBVA ho nega, també sembla haver sigut clau l'encaix d'Oliu en l'entitat fusionada. El Sabadell pretenia que fos vicepresident no executiu, una opció que no era ben vista pel banc basc, segons algunes fonts: el BBVA està sent investigat pel «cas Villarejo» i una possible imputació del seu president, Carlos Torres Vila, hauria convertit Oliu en el nou número u del grup integrat.

Per l'entitat catalana, a més, la participació del seu competidor en el banc turc Garanti resultava un problema, ja que «no ha existit una gran transparència» sobre la situació de la filial durant les negociacions. Els bancs estaven ja en procés de due diligence (anàlisi de la situació financera recíproca) i s'esperava que els seus consells aprovessin l'operació al desembre, quan aquestes anàlisis acabessin. L'operació era ben vista pel Govern i el Banc d'Espanya, a més d'estar en línia amb l'objectiu del Banc Central Europeu (BCE) que es produeixi més concentració bancària a la zona euro, que doni lloc a entitats més rendibles i fortes per afrontar la pandèmia.