Girona encapçala l´augment de l´atur a Catalunya al novembre i tanca el mes amb 48.691 desocupats. Són un 2% més en relació amb l´octubre, i un 27% més si la xifra es compara amb la d´ara fa un any. La pandèmia i les restriccions (aquí, l´hostaleria ja estava tancada) continuen afectant de ple el mercat laboral gironí i evidencien, de fet, la dependència del sector serveis que té l´economia del territori. Durant el darrer mes, a la demarcació hi ha hagut 942 persones que s´han inscrit a les llistes de l´atur. Per contra, a Barcelona i Lleida la xifra de desocupats s´ha reduït (tot i que tan sols lleugerament). En paral·lel, la destrucció de llocs de treball ha fet que a Girona s´hagin perdut gairebé 5.000 afiliats a la Seguretat Social.
Les dades fetes públiques pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social continuen evidenciant l´impacte de la pandèmia damunt el mercat laboral. I Girona és el territori que en surt més malparat, perquè de tot Catalunya, aquí és on més s´ha incrementat la xifra d´aturats.
Segons recull l´estadística, al novembre l´atur ha pujat en 942 persones a la demarcació. És un 1,97% més en relació amb el setembre. A més de Girona, la xifra de desocupats també s´ha incrementat a Tarragona; en aquest cas, un 0,50%, amb 294 persones. Però per contra, tot i que només tímidament, els aturats han baixat tant a Barcelona com a Lleida. En el primer cas, un 0,24%, amb 846 persones menys inscrites a llistes; i en el segon, un 0,77%, amb 201 desocupats menys. Al novembre, Catalunya vivia de ple les restriccions per la segona onada del coronavirus. Bars i restaurants tancats, com també gimnasos, sector cultural i centres comercials. Confinament municipal de cap de setmana, aforament del 30% a les botigues... I a comarques gironines, amb una economia que depèn del sector serveis, l´impacte ha estat evident. De fet, només cal donar un cop d´ull a l´estadística. Perquè dels qui s´han apuntat a llistes aquest novembre, fins a 811 eren treballadors del sector terciari (que inclou l´hostaleria i també, el comerç). Conseqüència, doncs, dels tancaments de bars i restaurants, però també altres negocis, que no han pogut reprendre l´activitat. Al terciari gironí, el segueix l´agricultura (amb 132 desocupats més aquest darrer mes) i després, la indústria (amb 62). Gairebé un 27% més.
Al costat de les dades de l´atur, també n´hi ha unes altres que il·lustren la realitat del mercat laboral. Són les d´afiliacions a la Seguretat Social, que serveixen de termòmetre per veure si el mercat laboral genera llocs de feina o en destrueix. Segons recull l´estadística del Ministeri, de mitjana aquest mes de novembre les afiliacions han continuat en clar descens. Reflex, també, de la situació que deixen aquells negocis que han hagut d´abaixar persiana per sempre arran de la pandèmia (i acomiadar la plantilla). En concret, a les comarques gironines, al novembre la Seguretat Social ha perdut 4.995 afiliats (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens de l´1,58%). I si es tira un any enrere en el calendari, a les comarques gironines ara hi ha 8.531 afiliats menys (un 2,67%).
L´estadística també inclou un apartat específic sobre l´impacte de la COVID-19 que recull els ERTOs per demarcacions. A les comarques gironines, segons aquestes dades, el novembre s´ha tancat amb 4.311 expedients a la demarcació -la majoria, per força major- que afecten 20.326 treballadors. Perquè d´un mes a l´altre, la xifra d´empleats afectats per ERTO s´ha doblat (a l´octubre, el mes es va tancar amb 2.317 ERTOs i 9.357 treballadors afectats).
L´estadística del Ministeri també recull dades sobre contractacions. I novament, a les portes de la campanya de Nadal, en què tradicionalment aquestes dades anaven a l´alça, les xifres no són gens optimistes. Durant aquest novembre, a les comarques gironines s´han signat 15.960 contractes. Són fins a un 19,32% menys en comparació amb l´octubre (en concret, 3.823 menys). I si la dada es compara amb la mateixa del 2019, la davallada també és acusada. Perquè suposa un descens del 21,22% (4.298). És a dir que, ja d´entrada, s´ha perdut un de cada cinc contractes que es feien per aquesta època. Les patronals van demanar ajudes per impulsar l´economia i preservar el teixit productiu, i els sindicats van alertar de la fragilitat del mercat laboral.
