Girona és un dels territoris catalans on la reuperació econòmica de la pandèmia serà més lenta, i és en bona part per la Costa Brava. La façana costanera gironina és l´epicentre del terratrèmol, l´indret lloc on les perspectives de recuperació són més pessimistes. El catedràtic emèrit d´Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver assegura que la Costa Brava patirà molt més que les comarques de l´interior amb més múscul industrial. I les passarà magres a causa de la seva dependència absoluta d´un turisme aniquilat per la por i les restricicons, i d´un comerç que ha patit de valent les dues onades que de moment ha deixat el coronavirus.
Oliver, que és l´autor de l´Anuari Econòmic Comcarcal del BBVA, assegura que els propers mesos seran «crucials» per veure el ritme recuperador de l´economia. En l´escenari optimista, si la vacuna arriba aviat i els visitants europeus perden la por a viatjar, la recuperació pot iniciar-se al llarg de l´any que ve, però a un ritme desigual a la província.
Per exemplificar-ho, Josep Oliver treu xifres i es remet als descensos d´afiliació a la Seguretat Social entre gener i setembre d´aquest 2020. I els compara per comarques i per sectors. Així, segons recull ACN, l´hostaleria ha patit un descens del 16% d´afiliació a l´Alt Empordà, del 15% al Baix i fins al 32% a la Selva. Per contra, a la Garrotxa ha estat del 9%, al Ripollès de l´1,7% i al Pla de l´Estany, del 0%. «Ja es veu on les caigudes són més intenses», explica l´autor de l´anuari. I amb el comerç passa el mateix. A la Selva, l´afiliació ha caigut un 8% i al Baix Empordà, un 5%. Per contra, a la Garrotxa el descens ha estat d´un 1%, al Pla de l´Estany d´un 2% i al Ripollès, aquest percentatge fins i tot s´ha incrementat (perquè aquí l´afiliació ha crescut un 4%). Oliver també indica que l´impacte del coronavirus a la indústria gironina serà «transitori». Tot depèn de la vacuna, de la llargada dels ERTOs i del turisme.
| L'últim | El més llegit |
