11 de desembre de 2020
11.12.2020
Diari de Girona

Jordi Presas, cinc dècades de passió sindical a Girona

El que va ser secretari general de CCOO a la província durant 13 anys ha estat guardonat amb la medalla President Francesc Macià al mèrit al Treball per la seva llarga trajectòria

11.12.2020 | 00:50
Jordi Presas, al seu domicili de Cassà de la Selva.

A Jordi Presas i Vidal la vocació sindical se li va despertar amb les primeres experiències laborals, i ja no el va abandonar fins a la seva jubilació, aquest setembre. La Generalitat ha reconegut l'extensa trajectòria d'aquest sindicalista de Cassà de la Selva, exsecretari general de CCOO a les comarques gironines del 1991 a 2004, amb la medalla Francesc Macià al mèrit al Treball. L'havia de recollir aquest divendres, però la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies ha decidit posposar l'acte per la covid.

Presas va iniciar la seva carrera sindicalista durant els anys 70, una època de risc per a les aventures sindicals però també emocionant i de gran aprenentatge. A la Universitat Laboral d'Osca i, posteriorment, durant el servei militar a Jaca, va fer difusió clandestina en pro dels drets democràtics i laborals.

«Amb 18 anys em vaig afiliar a la CNT; era un sindicat en el qual vaig creure que era un bon instrument per defensar els treballadors». Va recollir algun desengany, «perquè la realitat és més forta que les il·lusions d'un jove», però també una valuosíssima experiència que li serviria de cara al futur, i una gran llista companys el suport dels quals va ser fonamental per desenvolupar la seva posterior tasca sindical. Les desavinences amb CNT van portar Presas a fundar el Sindicat de Treballadors de Cassà de la Selva i comarca, i a formar part de la creació de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC), un sindicat creat l'any 1980 a partir de la unió de Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) i els Col·lectius de Treballadors (fundat el 1977) en nom de la construcció del sindicalisme nacional català. Avui encara manté que els drets socials i els nacionals «van junts, i si van per separat ens farem mal». A l'any 1989, després d'una decisió conjunta, obren converses amb altres sindicats per integrar-s'hi. Aquestes són amb USO, CCOO i CGT. Finalment, el sindicat que més garanties els dona és CCOO, i el 1 d'abril del 1989 s'hi incorporen, fruit dels acords entre totes dues parts.

L'any 1991 Presas va ser escollit secretari general de CCOO. La seva arribada va obrir una etapa de creixement i consolidació del sindicat a les comarques gironines. «Quan vam començar teníem 800 delegats a les empreses de la província, i els locals en els que estàvem semblaven «la cabana de l'Oncle Tom». Vam fer una tasca importantíssima de diversificar-nos i consolidar-nos fins a assolir un màxim de 2.200 delegats de CCOO. I ara n'hi ha prop de 1.900». La darrera dècada marcada per dues crisis econòmiques ha trastocat tot el panorama laboral. «La reforma laboral ha comportat retallades per beneficiar les empreses en detriment dels treballadors», assegura. També s'han massificat opcions laborals com el teletreball, «una gran conquesta que té aspectes que s'han de regular, però que té moltes coses bones».

Presas reflexiona sobre el paper de les centrals sindicals tradicionals en aquest context de canvis constants: «Ens hem d'anar adaptant. Jo crec que el sindicalisme no és cap invent, podríem dir que en certa manera Espartac ja ho era, en el sentit que lluitava en defensa dels seus drets. Mentre hi hagi aquesta confrontació entre els interessos de les empreses i els dels treballadors, hi haurà organitzacions que lluitin pels drets d'aquests últims. Si t'ajuntes ets més fort. Els sindicats no desapareixeran, tot i que sí que es transformaran. Però el motiu de fons seguirà essent el mateix»..

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook