A mig desplegar, amb reticències per part de les empreses i a més va arribar el coronavirus. La generalització del teletreball no ha contribuït a millorar l´eficiència d´aquesta nova norma, aprovada per l´anterior ministra de Treball, Magdalena Valerio. Els sindicats ja denunciaven abans de la pandèmia el seu pobre compliment, malgrat que Valerio va concedir dos mesos de gràcia a les companyies perquè negociessin amb els seus treballadors com introduir-la en les seves rutines. Aprovada el març del 2019 i obligatòria des del maig del mateix exercici, el saldo inspector que deixa en els seus set primers mesos constata el pobre abast de la mesura. El confinament i la paràlisi de l´activitat presumiblement afectaran les dades del 2020, que encara no està tancat i en el qual ha predominat el teletreball.

A Catalunya, en tot l´any 2019 es van realitzar un total de 3.082 actuacions en matèria de temps de treball, categoria que va des de l´esmentat registre de jornada fins a la vulneració dels descansos, entre d´altres. D´aquestes 3.082 actuacions, 954 van acabar en propostes de multa i 1.300 més, en requeriments per reparar irregularitats, segons dades del Departament de Treball. És a dir, dues de cada tres companyies no passen una inspecció. No obstant això, el principal problema per mesurar l´eficiència de la norma és que amb prou feines hi ha inspeccions, ja que, sobre un teixit empresarial a Catalunya amb 231.305 empreses, només se´n va inspeccionar l´1,3%.

Les dades detallades a tot Espanya van en la mateixa línia: a la segona part del 2019 es van imposar 982 sancions per vulnerar el registre de jornada, que sumen 580.200,71 euros en multes, segons el Ministeri de Treball.

L´escàs abast de les sancions (el tiquet mitjà surt a 590,8 euros) dificulta el seu impacte dissuasori a moltes empreses. No tenir registre de jornada és considerat, si no hi ha reincidència i en el més flagrant dels casos, com a falta greu. Això pot comportar sancions d´un màxim de 6.250 euros per empresa, independentment de la seva mida.

«De res serveixen les lleis si no s´acompanyen de mitjans per fer-les complir», apunta la presidenta del Sindicat d´Inspectors de Treball (SITSS), Ana Ercoreca. Una afirmació vàlida per al registre de jornada, per al control del frau en els ERTOs o per verificar que les empreses són llocs segurs davant el virus. A Espanya hi ha 1.866 inspectors i subinspectors per a tot el país, és a dir, toquen gairebé 10.200 treballadors per inspector.

Mentre aflora el debat de reduir la jornada laboral a quatre dies a la setmana -el mes passat, Més País va registrar una esmena per bonificar les empreses que l´apliquin-, controlar de manera efectiva quan es treballa actualment encara és una assignatura pendent. Des del Ministeri de Treball insisteixen que una nova llei d´usos del temps és un dels compromisos que apareixen en l´acord de Govern. «En general, les empreses han adoptat mesures en funció de les circumstàncies, però tardarem molts anys a tenir-ho adaptat, mitjançant negociació col·lectiva, a la realitat de cada sector», afirma el director de relacions laborals de la patronal Pimec, Josep Ginesta.

Els sindicats manifesten la seva preocupació pels abusos que puguin cometre´s aquest Nadal, amb ERTOs pel mig en els quals part de la plantilla pugui estar en suspensió i l´altra treballant més hores del compte pels pics d´activitat. «El registre de jornada és avui més necessari que quan es va posar en marxa, ja estem detectant que s´estan produint abusos per la por de perdre la feina», afirma la secretària de política sindical d´UGT de Catalunya, Núria Gilgado.

La secretària d´acció sindical de Comissions Obreres de Catalunya, Cristina Torre, comparteix el diagnòstic i recorda crisis passades. «Ja ho vam veure el 2008, moltes empreses van decidir reduir plantilles i la gent que es va quedar havia de treballar més hores pel mateix sou. Ara hem d´evitar que això torni a passar», apunta.