Martorell, amb 113.000 euros per habitant, i Castellbisbal, amb 94.600 euros, són els dos municipis de més de 5.000 habitants que lideren el rànquing de ciutats amb un PIB per càpita que duplica la mitjana de Catalunya l'any 2018, segons dades de l'Idescat publicades aquest dimecres. A les comarques gironines, Celrà, amb 67.900 euros, és el municipi gironí amb un PIB per càpita més elevat. Tant en els casos de Martorell i Castellbisbal com en el de Celrà, bona part de la riquesa es deu al fet de tenir grans polígons industrials i empreses de referència en els seus municipis.
A l'altre extrem, dos municipis catalans tenen un PIB per habitant inferior als 10.000 euros: Santa Margarida de Montbui (9.400 euros) i Badia del Vallès (7.700 euros). A les comarques gironines, les poblacions de més de 5.000 habitants amb el PIB per càpita més baix són Salt (15.200 euros) i Vilafant (16.000 euros).
Per sectors d'activitat, els municipis on la indústria té un major pes sobre el total de l'activitat del municipi (amb més d'un 70%) són la Canonja, Guissona, Martorell, Santa Margarida i els Monjos i Castellbisbal. Salou és l'únic municipi on els serveis generaven el 2018 més del 90% de l'activitat de la seva economia, amb un 92,4%. D'altra banda, el sector agrari mostrava els percentatges més elevats en l'estructura productiva a Alcarràs i Sant Hilari Sacalm, amb un 24,7% i 17,2%, respectivament.
Dades per comarques
Les dades de l'Idescat per comarques indiquen que l'any 2018 la Ribera d'Ebre, amb 49.400 euros per habitant, i el Barcelonès, amb 39.500 euros, eren les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya, un 55% i un 24% superiors a la mitjana catalana, respectivament.
La resta de comarques amb un PIB per habitant superior al de la mitjana catalana eren: Aran, el Tarragonès, la Segarra, l'Alta Ribagorça, l'Alt Camp, el Gironès, el Baix Llobregat i la Conca de Barberà. A excepció del Gironès, les altres set comarques gironines compten amb un PIB per habitant inferior a la mitjana catalana.
D'altra banda, el Priorat l'any 2018 era la comarca amb el PIB per càpita més baix, amb 18.500 euros, seguida del Montsià i el Baix Penedès, amb 18.600 i 19.100 euros per habitant, respectivament.
D'acord amb les dades de l'Idescat, els serveis eren la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l'Aran el 2018, mentre que la indústria ho era a la Ribera d'Ebre, la Segarra, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. El sector industrial generava fa dos anys més de la meitat de l'activitat econòmica a la Ribera d'Ebre i a la Segarra.
A la resta de comarques i l'Aran, la principal activitat econòmica prové del sector serveis: al Barcelonès amb un pes del 87,6%, seguida del Garraf, amb un 80,7%.
La construcció generava el 2018 més del 10% de l'activitat econòmica a quatre comarques: la Cerdanya (16,9%), el Baix Empordà (12,2%), el Moianès (11,7%) i el Pallars Sobirà (10,2%). Pel que fa al sector agrari, destacava el pes a dues comarques: la Noguera i les Garrigues, amb més d'un 19% del total.
