La transició energètica té a Europa unes dates i uns objectius molt concrets i ambiciosos: l'any 2030 el 50% de la demanda elèctrica ha de provenir de fonts renovables, i al 2050 s'han d'haver eliminat el 100% de les emissions contaminants. A Catalunya actualment un 72% d'aquestes emissions provenen de la producció d'energia, i és en aquest àmbit on els agents del sector (administracions, col·legis professionals, empreses i particulars) opinen que s'ha de començar a treballar. Però els canvis són dràstics i molt sovint topen amb la incomprensió i els interessos del territori, sobretot a les comarques gironines.

L'Institut Català de l'Energia (ICAEN) i el Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) van organitzar dimarts un cicle de jornades amb diferents veus del territori gironí per debatre aquesta difícil però crucial transició energètica. El missatge de fons va ser constatar que algunes de les accions per transitar cap a l'eliminació de les emissions contaminants generen un fort rebuig en segons quines àrees de la província. Segons el secretari general de l'Energia, Manel Torrent, «la transició energètica és percebuda com un problema, no com una oportunitat. El territori ho veu com un atac d'ocupació d'espais». Però el canvi és inevitable, i moltes indústries ja han posat fil a l'agulla. Una d'aquestes empreses és la paperera LC Paper de Besalú. El seu CEO, Joan Vila, explica que «el nostre camí és seqüencial. Fem un pas, i observem. En fem un altre, i observem. Hem pogut baixar un 65% les emissions de CO2 del producte. Com? Modificant els processos i el producte. Això moltíssim i el mercat no sempre ho accepta», subratlla, i afegeix que és un camí «terriblement lent perquè la gent no veu la magnitud de la tragèdia»: recentment LC ha rebut llum verda per engegar un parc fotovoltaic de 8.500 panells solars a uns terrenys adjacents a la planta, un projecte que no ha estat exempt de complicacions per part de l'administració, concretament de la conselleria d'Agricultura. Jaume Morrón, expert en comunicació en energies renovables, va analitzar tots els projectes fotovoltaics que, fins al mes de juliol, havien arribat a la Ponència d'Energies Renovables de la Generalitat, i revelava que Agricultura havia tombat 11 dels 15 projectes que hi havien arribat, per fomentar la previvència d'espais agraris, que a Catalunya són més escassos que a la resta d'Espanya i Europa.

Precisament, una part de la jornada va estar centrada en el tema dels entrebancs de l'administració. L'enginyer industrial Llorenç Albanell, membre de la junta directiva de la delegació gironina del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, va lamentar que la lentitud dels organismes oficials per validar segons quins projectes suposa un fre contundent a la transició digital. «Fa tres mesos vam sol·licitar un pla MOVES a través de l'ICAEM i ahir se'ns van requerir uns documents. Realment són projectes senzills que es podrien resoldre d'una manera més àgil. Anem a la cua d'Europa en això». Albanell va recordar que actualment només el 3% del consum final a Girona prové de fonts d'energia renovable. «Si hem d'arribar al 32%, tenim moltíssima feina per fer». En aquest sentit, el reclam del Col·legi d'Enginyers és que, si han de venir els milions dels fons europeus per descarbonitzar les llars i la indústria, la paperassa s'agilitzi perquè aquests diners es puguin aplicar d'una manera efectiva.

En la jornada també es va posar sobre la taula els casos generals d'instal·ladors i empresaris a l'hora de fer el difícil pas cap a les renovables.