El debat sobre la jornada laboral de quatre dies s'ha escampat després que el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, proposés implementar-ho a l'Estat i encara que els seus socis d'executiu socialistes ja han avisat que la mesura no és prioritària. El plantejament ha generat el rebuig frontal de la patronal, que considera que no és el moment. Foment assegura que aquesta reducció no es pot fer de manera uniforme a tots els sectors i Pimec creu que «Europa no està preparada» per una mesura que només a Catalunya tindria un cost de 23.000 milions d'euros per l'administració. En canvi, l'anunci d'Iglesias ha donat ales als sindicats que defensen que aquest és un «debat imparable» «diguin el que diguin els ministres i els governs».
Podem, que sempre ha sigut partidari de la reducció de la jornada laboral, defensa que la mesura serviria per crear ocupació. Una posició que comparteixen els sindicats que fa temps que reclamen una reducció del treball i major formació, cent anys després de la implantació de la jornada de vuit hores diàries pels treballadors. Per exemple, la UGT proposa que el dia a la setmana que no es treballi es dediqui a la formació.
En canvi, els socis de govern socialistes han expressat que no és un tema prioritari enmig d'una pandèmia, segons va aclarir la portaveu María Jesús Montero després d'un Consell de Ministres. A més, José Luis Escrivá va detallar a Catalunya Ràdio que no creu que Espanya sigui un país que amb els nivells de competitivitat i productivitat que té, hagi de donar prioritat a la setmana de quatre dies laborables.
Els sindicats han donat la benvinguda al debat obert per vicepresident segon de l'executiu perquè creuen que el procés de digitalització de l'economia facilita la reducció del temps de treball. «Per molt que diguin els governs i ministres, es un debat imparable. Si hi posem fre, serà pitjor», ha dit el secretari general de la UGT a Catalunya Camil Ros, en una roda de premsa aquest dilluns. Ros no ha afirmat que aquesta hagi de ser una qüestió «que s'aprovi d'aquí a un mes» sinó que creu que és un element que s'ha de començar a posar sobre la taula de la mateixa manera que s'ha de parlar de la renda bàsica universal o de la transició justa.
Les associacions d'empresaris han respost al plantejament fet per Podem dubtant de la seva efectivitat i apostant per una «reordenació» dels temps de treball basada en una aposta pel teletreball o mesures de conciliació.
«No és cert que la reducció de la jornada comporti un increment de l'ocupació», sosté Ibars, que creu que els empleats no són intercanviables i recorda que la falta de mà d'obra qualificada per cobrir les necessitats de determinats sectors «empitjora» aquesta opció. El director de Relacions Laborals de Foment, Javier Ibars, defensa la introducció de mesures com la distribució irregular de la jornada laboral o la flexibilitat en els horaris d'entrada i sortida a través de la negociació col·lectiva.
En la mateixa línia, el director de l'Àrea de Treball de PIMEC, Josep Ginesta, adverteix que la reducció de la setmana laboral a quatre dies no pot ser avalada només amb la lògica d'un sol mercat, sinó que s'ha d'estudiar en termes de competitivitat a escala global. «La majoria d'empreses mesuren la productivitat no només per la capacitat de generar un producte amb valor afegit a un cost raonable en el mercat interior, sinó a través de la competitivitat exterior», afirma l'anterior secretari general del Departament de Treball del Govern.
A finals dels anys noranta, el govern francès va aprovar la setmana laboral de 35 hores amb l'objectiu de reduir l'atur a través de la redistribució de l'ocupació. «El retorn que va tenir en la creació de llocs de treball, que alguns xifren en 350.000, no va ser tant per la reducció de jornada com pels incentius que es van donar a les empreses que aplicaven la mesura», explica Ginesta.»El debat és qui assumeix el cost de la jornada no produïda», afirma
La proposta de la setmana laboral de quatre dies que té sobre la taula el govern espanyol deriva d'una esmena presentada per Más País i Equo per desplegar un projecte pilot d'ajudes a empreses que apliquin aquesta mesura. Aquest complement de la reducció de jornada ha de permetre fer una setmana de quatre dies sense una reducció del salari per als treballadors. Fent una projecció del salari mitjà dels catalans, de 25.180 euros, i tenint en compte que el mercat de treball català té 3,5 milions d'empleats, l'aplicació d'aquesta mesura a Catalunya tindria un cost de 23.000 milions d'euros per a l'administració.
De fet, Suècia va fer una prova pilot en l'àmbit d'atenció domiciliària, que finalment va desestimar perquè els costos eren molt elevats.
Una altra possibilitat que plantegen els experts és que la reducció de la jornada laboral no comporti una redistribució del treball, sinó un augment de la productivitat. D'aquesta manera, l'empleat faria la mateixa feina en menys temps, però mantindria el salari sense necessitat de subvencions a les empreses per part de les administracions. «Reduint el temps de treball aportem més productivitat i un esforç per destinar part de la jornada laboral a formació», assegura Camil Ros, de la UGT.
