El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que l'eurozona no recuperi l'activitat productiva prèvia a la COVID-19 abans del 2026. En un informe que analitza les polítiques econòmiques a la zona euro en el marc de la pandèmia, l'organisme avisa que el «ressorgiment» de la COVID-19 fa que es necessitin «més polítiques fiscals» i alerta sobre una «retirada prematura» dels estímuls. Pel que fa a les projeccions per al quart trimestre de l'any, l'FMI avisa que seran pitjors del que preveien per l'impacte de la nova onada de restriccions per frenar l'expansió de la COVID-19.
Amb una previsió de caiguda del 8,3% del PIB de la zona euro aquest any, l'FMI remarca que la recuperació econòmica serà «més lenta» del que es preveia inicialment per l'impacte de la segona onada de la COVID i alerta que les previsions econòmiques segueixen sent «extremadament incertes». Amb tot, l'estudi subratlla que una vacunació «ràpida» contra el virus pot accelerar la recuperació econòmica.
«Qualsevol deteriorament de les previsions necessitarà suport fiscal addicional», subratlla l'FMI, que aposta per mantenir la suspensió de les regles fiscals a la Unió Europea «fins que la recuperació estigui fermament consolidada»
Pel que fa a la política monetària, l'informe avala l'ampliació del programa de compra d'actius antipandèmia del Banc Central Europeu (BCE), però avisa que és possible que calguin més polítiques acomodatícies si es «materialitzen els riscos a la baixa». En el sector financer, l'organisme aposta per mantenir l'alleujament de capitals i les mesures de conservació fins que la recuperació estigui «en marxa».
En paral·lel, la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) veu per ara «contingut» el risc de crisi financera a Espanya davant els balanços «relativament sanejats» de les llars i una regulació financera més estructurada, tot i que avisa que si la demanda continua deprimida durant un llarg període de temps, les seves conseqüències perdurarien un «llarg temps» i farà malbé la capacitat productiva.
Aquestes són algunes de les conclusions recollides en l'últim número de «Papers d'Economia espanyola», publicació editada per la Fundació que agrupa les caixes d'estalvi, que examina les fases d'expansió i recessió tant des del punt de vista teòric com estadístic amb un estudi detallat de l'cicle econòmic espanyol i dedicant especial atenció, entre altres aspectes, a l'actual crisi, la més severa de la història recent.
En un dels seus articles Óscar Jordà assenyala en el costat positiu que els balanços «relativament sanejats» de les llars i una regulació financera més estructurada suggereixen que el risc de crisi financera està «contingut», tot i l'auge del deute corporatiu, mentre que, al costat negatiu, avisa que si la pandèmia deprimeix la demanda agregada durant un període prolongat, les conseqüències podrien sentir durant «molt de temps», ja que la capacitat productiva futura de l'economia «probablement es veurà afectada».
A més, assenyala que la incertesa sobre l'evolució final de la pandèmia actua com «un llast més» sobre la demanda.
