«Hi ha molts impostos indirectes que es paguen mitjançant l'electricitat, el gas, l'aigua o la benzina, però la gent no ho sap perquè no s'explica clarament i tampoc hi ha un interès perquè s'expliqui», lamenta la professora d'Economia i Empresa de la UOC Elisabet Ruiz. Quan es començarà a educar financerament? «Quan tothom sigui molt pobre i ja no es puguin recaptar impostos serà el moment, i ja farem tard», avisa Ruiz.

La darrera enquesta de Competències Financeres revela que el 70% de la població no té coneixements suficients sobre les hipotèques, que el 42% no comprèn el concepte d'inflació; el 46% no sap el que és l'interès compost; i que la majoria dels ciutadans desconeixen aspectes claus sobre impostos, cotitzacions socials o productes d'inversió.

Un exemple pràctic és el cobrament de nòmines, la quantia de les quals es negocia amb el salari brut anual. Els treballadors no tenen en compte la part impositiva perquè, «al final, a la gent el que li importa és què cobrarà a final de mes». Un altre cas és quan es demana un préstec al banc i els interessos que s'hauran de pagar. Tota aquesta informació, tot i ser clara, no està en un llenguatge simple que la faci comprensible i, com que «no hi ha educació financera, no s'entén».

Per a Ruiz, un fet important és la «presa de consciència» sobre els impostos que es paguen, i proposa, per exemple, una planificació financera al començament de l'any per tenir una previsió sobre els moments de l'any en què els impostos o altres despeses que no tenen una freqüència mensual. La planificació és especialment valuosa quan arriba el moment de fer la declaració de la renda, un sistema que Ruiz considera que no està equilibrat. Per quina raó? «Perquè els mateixos reguladors estableixen sistemes per afavorir les grans fortunes», apunta.

Aquest és un aspecte sobre fiscalitat desconegut per la majoria de la ciutadania, la complexitat del qual, a més, dificulta que hi hagi transparència sobre aquesta qüestió. «Ja hi ha organismes muntats perquè la gent amb grans fortunes pagui menys en proporció, mitjançant societats i sicavs, formes jurídiques que permeten un estalvi fiscal interessant», explica Ruiz. Es tractaria de tota una enginyeria legal que ho fa possible, construïda pels mateixos reguladors, inaccessible per a la gran majoria de la ciutadania, a qui no surt a compte muntar formes jurídiques que els permetin l'estalvi fiscal. És per això que Ruiz opina que l'IRPF «no està equilibrat, perquè acabes pagant molt per ingressos molt petits, però qui té grans fortunes, en proporció, no està pagant com els altres».

El grau de desconeixement sobre aspectes financers de la ciutadania mostra que els ciutadans, en obtenir més informació, acaben essent conscients del desequilibri, afirma Ruiz. En general, la gent és partidària de polítiques redistributives i, per això, els enquestats consideren que la desigualtat és problemàtica, pensen que els pobres haurien de pagar menys impostos i triarien un sistema fiscal progressiu per sobre de qualsevol altra alternativa.