28 de desembre de 2020
28.12.2020
Diari de Girona

Nou embolic judicial pel termini per reclamar les despeses de les hipoteques

La jurisprudència contradictòria entre el Suprem i el Tribunal de Justícia de la UE fa impossible que els jutges es posin d'acord sobre la prescripció

27.12.2020 | 23:51
El termini per reclamar les despeses de les hipoteques no està gens clar

El termini límit per reclamar les despeses de les hipoteques constitueix l'últim capítol de la confusió interpretativa per part dels jutges a causa de la diferent jurisprudència sobre aquesta qüestió. Diverses sentències dictades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i el Tribunal Suprem espanyol permeten interpretacions diferents sobre quin és el límit que tenen per reclamar les persones afectades per les hipoteques a les quals van pagar despeses que no els corresponien. Així que, mentre que en algunes instàncies judicials -però també en el sector bancari- es defensa que el termini s'acaba avui, altres consideren que la nul·litat d'una clàusula no prescriu, però la reclamació de quantitat ha de considerar-se a partir del moment en què es dicta aquesta nul·litat.

El Ministeri de Consum ha ampliat la confusió en dictar una nota en què afirma que la possibilitat de reclamar les despeses de les hipoteques expira el 31 de gener del 2021, d'acord amb una sentència de Tribunal Suprem, de 21 de gener del 2016, mentre assumeix que els consumidors tindrien cinc anys per reclamar a partir d'aquest error. La major part dels juristes, però, no comparteixen el criteri del Ministeri, i algun, com Eugenio Ribón Seisdedos, especialista en dret financer i autor de diversos llibres sobre el tema, assegura que el temps a comptar s'ha d'iniciar en el moment en què el consumidor ha tingut coneixement de la nul·litat de la clàusula. I això no va passar fins al 20 d'octubre de l'any 2020, que és quan el Suprem va dictar la seva última sentència sobre el cas, en què rectificava el seu criteri anterior, el que portaria a la prescripció l'any 2025.

Però, amb tot, la discussió no s'acaba aquí. Segons Jesús María Ruiz de Arriaga, que dirigeix el despatx al qual dona nom, a partir de la resolució del TJUE de juliol d'aquest any queda clar que en les reclamacions en matèria de despeses hi ha dues accions: una de nul·litat de la clàusula i una altra de reclamació de quantitats. «Si bé la nul·litat és imprescriptible, no passa el mateix amb la reclamació, on sí que hi ha un termini per exercir l'acció», comenta. A Catalunya, aquest termini és de deu anys, mentre a la resta de l'Estat és de cinc anys si l'escriptura és posterior a l'any 2015 i de quinze si és anterior.

El dubte i la disparitat de criteris se centren en determinar quan comença a comptar aquest termini: des que es va pagar la factura?, des de la declaració de nul·litat de la clàusula? o des de la primera sentència del Suprem en matèria de despeses hipotecàries?. L'esmentat despatx ha presentat un gran nombre de recursos de cassació per aquesta qüestió i la resposta judicial observa discrepàncies clares: en alguns partits judicials, s'han desestimat les reclamacions de quantitat si han passat més de cinc, deu o quinze anys des del pagament de la factura de les despeses. En altres, començaran a desestimar les reclamació de quantitats quan passin més de cinc anys des de la sentència del Tribunal Suprem de desembre de 2015 o de la de gener del 2019. En d'altres, a hores d'ara, s'estimen les demandes, perquè consideren que el termini comença a comptar des que es declara la nul·litat de la clàusula de despeses.

Pel que fa a la reclamació de quantitat, que sí que prescriu, al contrari que la nul·litat, diferents juristes van a la sentència del Tribunal de Justícia de la UE de juliol de l'any 2020, en què es descarta que el termini de reclamació pugui comptar-se a partir de la signatura del contracte, perquè això pot fer inviable la reclamació. Per això, proposa que «ni el moment en què aquest termini comença a córrer ni la seva durada facin impossible a la pràctica o excessivament difícil l'exercici del dret de consumidor a sol·licitar tal restitució».

Això vol dir -segons l'opinió d'Arriaga- que aquest termini de cinc anys ha de començar a comptar des que el consumidor té la certesa que pot exercir l'acció de restitució. «I aquesta acció només pot exercitar-se una vegada que es reconeix la nul·litat de la clàusula, per ser la restitució un efecte de la declaració de nul·litat de la clàusula de despeses d'hipoteca, per la seva condició d'abusiva». El TJUE va dictar al juliol una sentència de despesa que determinava que es pot reclamar la totalitat de les despeses hipotecàries un cop declarada la nul·litat de la clàusula.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit