Un jutjat social de Barcelona ha corregit de nou una decisió de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i ha concedit la incapacitat permanent absoluta per a tot tipus de treballs a una jove mare de 26 anys per les diàries i intenses migranyes que pateix, juntament amb vòmits i marejos, després d'haver patit una hemorràgia intracranial per una eclàmpsia (aparició de convulsions durant l'embaràs). El jutge condemna l'INSS, que va denegar aquesta prestació, a pagar a la noia una pensió vitalícia equivalent al 100% de la seva base reguladora de 1.186 euros, catorze vegades a l'any i amb efectes des de novembre del 2019.

La sentència del titular del Jutjat Social número 2 de Barcelona, Jordi Sánchez Papaceit, ha estimat la demanda presentada en nom de la jove pel centre mèdic jurídic Tribunal Mèdic en considerar que les migranyes que pateix la dona són freqüents i li impedeixen no només treballar com a dependenta en una ortopèdia, sinó en qualsevol altra professió. El magistrat recorda que la legislació estableix que «s'entendrà per incapacitat permanent absoluta per a tot treball la situació de qui presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que l'inhabilitin completament per a qualsevol professió i ofici».

El togat sosté que les patologies que pateix la jove comporten la incapacitat permanent absoluta donada «l'existència de migranyes» que, atès que són repetides, «impedeixen el desenvolupament de qualsevol professió». Destaca que l'informe del metge de família indica que les seqüeles la limiten a «les activitats de la vida diària», i que necessita ajuda de tercers per fer-se càrrec de la seva filla. El mateix dictamen concreta que la jove ha estat derivada a la clínica del dolor, cosa que evidencia la cronicitat de la malaltia i que no millora amb els tractaments. La migranya, apunta el jutge, ha pogut fer-se crònica per l'ansietat i l'estrès laboral de la pacient causats per la seva ràpida incorporació a la feina en el període de convalescència.

La sentència reconeix que «és cert», com va plantejar l'INSS, que en alguns documents els facultatius es basen en les manifestacions de la pacient, però «l'existència de cefalees, la durada i els efectes no es poden corroborar amb proves objectives». Tot i això, precisa que l'existència d'«un incident objectivat» que provoca seqüeles, l'aplicació de tractaments amb la derivació a la clínica del dolor i l'aparició d'un trastorn psíquic «permet atribuir veracitat a les manifestacions de la pacient».