Monjos, pensadors, filòsofs... El pensament econòmic en les seves múltiples cares s'ha anat configurant des del segle XIII a través de nombrosos autors en llengua catalana, quan ni tan sols existia l'Economia com a disciplina (es va considerar com una ciència independent a finals del segle XVIII amb Adam Smith). El Diccionari d'Economistes Catalans, de la Societat Catalana d'Economia, és una bona mostra d'això. Inclou 311 autors en llengua catalana, dels quals només 11 són dones. Aquest prolix i minuciós treball que ha costat sis anys d'investigació ha merescut el premi Joan Sardà Dexeus (també és un dels autors que surt a l'obra) de la Revista Econòmica de Catalunya.

Eduard Arruga, president de la Societat Catalana d'Economia, assegura que la majoria d'economistes vius fan broma amb l'obra: «Per ara, no vull sortir-hi o com més tard millor, perquè tots els que s'inclouen han completat la seva obra perquè estan morts. De fet, el llibre recopila el pensament vinculat a l'economia, tant com a ciència com a pràctica real -inclou també eminents empresaris- per part de persones molt dispars i no només de Catalunya sinó de Balears, la Comunitat Valenciana i altres territoris o autors amb obra en català. La idea és que el llibre, que Arruga ràpidament recorda que és «la primera recopilació d'aquest tipus que es porta terme», sigui actualitzable «d'aquí a dos o tres anys».

El més antic dels autors que apareixen a les seves pàgines, al finançament de les quals ha contribuït el Banc Santander, és Ramon Llull, que era alhora místic, poeta, desenvolupador de la llengua catalana i filòsof. I també va ser precursor d'un sistema d'elecció d'abadessa de convent, amb totes les comparacions possibles, una a una de totes les candidates per escollir la que acumulava millors resultats. Va ser una aportació a la ciència de l'elecció social que ha arribat fins al nostre dies.

Jacint Ros Hombravella és l'últim dels pensadors morts -aquest és un requisit indispensable-, ja que va perdre la vida l'abril passat. Però no és l'autor més jove, ja que entre els morts hi ha l'andorrà Antoni Calvó Armengol, nascut el 1970; i la historiadora i antropòloga d'origen argentí Gabriela Dalla-Corte, nascuda el 1968. Però a les pàgines de l'extens volum apareixen des de Joaquim Perramon, pioner de la premsa econòmica catalana, a l'exministre de Sanitat assassinat per ETA Ernest Lluch; el catedràtic Fabià Estapé; Joaquim Muns; Francesc Cambó o Josep Tarradellas.