09 de gener de 2021
09.01.2021
Diari de Girona

Herois durant la pandèmia

El sector agroalimentari confirma la seva fortalesa en generar ocupació i mantenir l'economia en temps de crisi

09.01.2021 | 02:28
El director de producció comercial de Coffee Production, Juan Gordillo, mostrant el producte.

Una estructura plenament fiable. A Espanya hi ha unes 400 plataformes logístiques que permeten proveir una gran xarxa d'establiments d'alimentació que està formada per 24.300 botigues (entre supermercats i hipermercats) i 30.000 comerços tradicionals. D'aquesta forma, es calcula que hi ha un establiment d'alimentació per cada 2.000 habitants, quelcom que ha permès mantenir la cadena i garantir que no falti menjar i beguda a les llars espanyoles ni en els pitjors moments viscuts per la pandèmia de coronavirus

Els sanitaris són, sens dubte, els herois de la pandèmia de covid-19. Però també hi ha altres herois sense bata. És el cas del sector agroalimentari en totes les seves baules d'activitat econòmica -productors, indústries, transportistes, centres logístics i firmes de distribució-, perquè han demostrat en aquests temps durs que són capaços de mantenir la cadena i garantir que no falti menjar i beguda als rebosts de tot Espanya. El negoci agroalimentari, d'àmplia vocació exportadora, aporta el 9,1% del Producte Interior Brut (PIB) i dona feina a l'11,8% de la població treballadora. Ha estat capaç de no interrompre la seva activitat des dels primers dies de dur confinament ni tampoc durant la segona onada de coronavirus. I no pensa aturar-se si arriba la tercera, després de Nadal.

«Incertesa és una de les paraules que millor defineix l'època actual i els mesos que han d'arribar. Encara que tots els representants de la cadena agroalimentària, des dels agricultors fins als caixers de les botigues, han de garantir que els aliments segueixin arribant als consumidors», sosté el director general de la patronal de supermercats Asedas, Ignacio García Magarzo. Segons la seva opinió, agricultors, treballadors de fàbriques d'elaborats, personal de centres logístics o firmes de distribució han anat molt més enllà d'on els seus càrrecs, responsabilitats i retribucions marquen per cuidar una societat «atemorida» per la major crisi sanitària dels últims cent anys.

Com ho han aconseguit? García Magarzo garanteix que es podrà mantenir el proveïment d'aliments a la població de manera «completa, variada i segura» perquè la cadena de valor agroalimentària és eficaç. «Som el país d'Europa amb menors trencaments d'estoc, és a dir, amb menor absència d'un determinat producte a les botigues». A Espanya, segons dades d'Asedas, hi ha unes 400 plataformes logístiques que permeten proveir una gran xarxa d'establiments d'alimentació que integren 24.300 botigues (entre supermercats i hipermercats) i 30.000 de comerç tradicional.

Aquesta estructura permet calcular que hi ha un establiment de distribució per cada 2.000 habitants. «La gent gran, a diferència d'altres països, no han tingut problemes per apilar aliments», indica el director general d'Asedas. «França i Gran Bretanya sí que han tingut molts conflictes per garantir el subministrament de productes a tota la seva població durant els primers temps de la pandèmia», recorda.

I és que el confinament ha afectat els patrons de consum d'aliments. Abans de la crisi del coronavirus, una part significativa del consum es realitzava fora de la llar. El 36,5% de la despesa d'alimentació durant l'any passat (el 8,6% de la despesa total de les llars, equivalent a 48.500 milions d'euros) es va produir fora de casa. No obstant això, les restriccions de mobilitat i el confinament van comportar canvis en els patrons de consum. Es freqüenten menys restaurants i altres establiments de menjar per consumir els aliments a casa.

Espanya és una gran país productor d'aliments, líder a Europa en fruites i hortalisses, vins o olis d'oliva. I això dóna facilitats a la indústria del sector. Ho certifica Cristina Lázaro, directora de desenvolupament de negoci de Magatzems Lázaro (Grup LZR), que explica que l'empresa «no ha deixat de treballar ni un sol dia». La firma, que té una capacitat de producció anual de 400.000 tones de patates, es va veure obligada a duplicar activitat i augmentar la seva plantilla en un 25% davant l'estirada en la demanda d'aquest aliment bàsic de la cistella de la compra.

Aquesta directiva explica que les seves plantes de la Comunitat Valenciana i Canàries, a més de proveir grans cadenes de distribució espanyoles, també exporten a Països Baixos i Bèlgica. Què ha fet per garantir que puguem seguir menjant patates? «Incrementar esforços i planificar un treball qualificat com a essencial. Quan ens vam adonar de la propagació de la pandèmia a la Xina a finals de 2019 -comenta Cristina Lázaro-, vam prendre nota: ens vam aprovisionar de mascaretes, guants i bates, entre altre material sanitari. I vam dissenyar un pla de contingència per a tota la plantilla. No hem tingut cap persona infectada. La gent està molt conscienciada», afegeix la directiva des del seu lloc de comandament de l'empresa familiar ja gestionada per la tercera generació. LZR preveu tancar l'exercici amb una facturació de 23 milions, una mica més que l'any passat.

Si les patates han arribat a temps a les botigues també ho han aconseguit les càpsules de cafè. Coffee Production, empresa resultant de la fusió de Cafès Badia, Cafès Candelas i Cafès Dakar, constata que el consum en gra s'ha disparat un 10% a les llars mentre que el de càpsules s'ha duplicat respecte l'any anterior. El director de vendes de Coffee Production, Juan Gordillo, indica que el sector cafeter espanyol «ha pogut refer-se en part per l'estirada de les llars i el teletreball».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook