La contractació d'habitatges d'obra nova i rehabilitació ha caigut un 32,5% a Girona aquest 2020. Així ho indica el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació de Girona, que també preveu que l'edificació a la província caurà un 6,4% a Girona durant aquest 2021 a causa del coronavirus.
En el seu tradicional informe anual els aparelladors subratllen que l'edificació contractada, és a dir, aquella que encara s'ha de desenvolupar, va arribar als 1.855 habitatges a les comarques gironines el 2020, una xifra que suposa 895 llars menys respecte a les 2.750 de l'any 2019. La caiguda ha estat lleugerament superior en les rehabilitacions que en les d'obra nova, però ambdues han estat contundents.
El retrocés d'aquestes futures edificacions s'explica principalment per l'efecte de la pandèmia sobre l'economia. En aquest sentit, els aparelladors preveuen que la província comptarà amb 1.900 habitatges acabats els propers 12 mesos, un centenar menys dels 2.030 que s'han lliurat el 2020.
El principal causant d'aquesta davallada, que trencaria una dinàmica ascendent des del 2018, és l'impacte de la covid en l'economia i la incertesa sobre la recuperació. I això malgrat que el sector de la construcció no és dels més damnificats per aquesta crisi, i que el president del Col·legi, Miquel Vendrell, va destacar que tot i el confinament i les restriccions, «hem respectat els terminis convinguts i no hem faltat al compromís d'entregar les obres».
Un altre dels danys col·laterals del coronavirus que ha contribuït a la baixada de les obres contractades és la falta de clients estrangers que busquen residències de vacances. Els forasters que compren cases o pisos, principalment de la UE i de països de l'est d'Europa, han deixat de venir per les restriccions de la pandèmia i això ha fet que el mercat se'n ressenti, sobretot en municipis com Lloret de Mar, Roses, Castelló d'Empúries o Begur. Segons les dades del Col·legi, l'any passat el públic estranger va contractar 181 habitatges, un 23% menys que el 2019.
Vendrell també va atribuir el descens a la moratòria per edificar a la Costa Brava mentre s'ultima el Pla Director, una gran regulació urbanística que restringeix la construcció al litoral gironí.
«Ha fet endarrerir encàrrecs, i ha generat inseguretat als clients», va lamentar Vendrell, que va demanar a les administracions locals celeritat a l'hora d'adequar els plans urbanístics municipals a aquest Pla Director.
El representant dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers va voler deixar clar, però, que a pesar de les males previsions del 2021 aquesta crisi és sanitària i no financera com la que el 2008 va rebentar la bombolla immobiliària i va propiciar que a Girona els aparelladors passessin de lliurar 13.000 vivendes anuals a poc més de 1.300 tres anys després.
El Col·legi preveu una recuperació ràpida del sector, un «rellançament» que, si les vacunes deixen el virus enrere, es produirà cap al 2023. Fins llavors, passarà el temporal amb contenció i atent als canvis dels hàbits de consum. Per exemple, en les segones residències, un camp que havia perdut atractiu però que arran del confinament s'ha reactivat amb força. Els aparelladors preveuen un augment de la demanda d'aquest tipus d'habitatges en pobles petits, no ja com a vivenda «dormitori» sinó com una estança més completa on poder teletreballar, sempre que hi hagi les mateixes comoditats tecnològiques que a la ciutat.
També auguren un canvi en les prioritats. Aquest any han visat un 32% més de projectes amb piscina, una petició que, com una millor ventilació o uns espais més grans, sorgeix dels mesos de confinament.
