L'Índex de Preus al Consum (IPC) ha tancat el 2020 amb una caiguda de l'1,1%, fet que suposa el primer descens en sis anys. La baixada de preus a Girona és la més elevada de tot Catalunya i Espanya, on la taxa d'inflació ha registrat un descens mitjà del 0,6% i del 0,6%, respectivament.

Els subgrups de l'índex que han registrat un descens més important a Girona el darrer any són els de serveis d'allotjament turístic (-13,2%) i el d'electricitat, gas i altres combustibles (-7%). També destaquen les baixades de preus, superiors al 5%, dels serveis de transport i de l'ensenyament universitari.

Les patronals van alertar que les dades de l'IPC continuen reflectint la marxa negativa de l'economia i del consum. Pimec va destacar el «preocupant comportament» dels preus energètics al desembre i va reclamar que es compensi els sectors més afectats per les restriccions d'activitat. La CEOE va alertar que, davant la debilitat de la demanda i l'augment dels costos, els marges de les empreses s'estan reduint intensament». Per part dels sindicats, CCOO i UGT exigeixen «polítiques que millorin la capacitat de demanda» com l'augment del salari mínim interprofessional (IPC) i la millora de sous de convenis col·lectius i a la funció pública, i també l'increment de les pensions per «corregir aquesta realitat».

Tot i que el tancament en negatiu de l'IPC el 2020 ha permès als salaris guanyar més de dos punts de poder adquisitiu, és una alça més nominal que real per la quantitat d'empleats que estan afectats per expedidents d'ocupació.

La UGT va remarcar que els preus dels productes bàsics, com l'alimentació i la roba sí que han pujat i per sobre de la mitjana. «Aquesta pujada de preus el que fa és generar pèrdua de poder adquisitiu de les famílies més vulnerables i que tenen menys ingressos i per això reclamem una vegada més el Salari Mínim Interprofessional (SMI)», va reclamar Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT.

Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent en termes anuals s'incrementa el desembre un 0,1% a Espanya, enfront del 0,2% del mes anterior. Aquesta evolució indica, segons va explicar el líder de CCOO Javier Pacheco «que la manca de demanda interna i la pèrdua de poder adquisitiu de la majoria de gent és la que està llastrant el creixement de l'IPC».

Per la CEOE, la inflació subjacent continua la dinàmica de desacceleració. «Analitzant els seus components, s'observa que es mantenen taxes molt reduïdes, algunes fins i tot al voltant del 0%.

Per la seva banda, Funcas ha revisat les previsions d'inflació per aquest any a causa del repunt del preu del petroli. La fundació augmenta l'estimació de la taxa mitjana anual d'un 0,8 per cent a un 1,2 per cent el 2021, amb una taxa interanual esperada del 2% el desembre d'aquest any. L'augment registrat en l'últim mes de l'any ha estat superior a l'esperat per Funcas per la desviació a l'alça de les previsions referents als productes energètics. Tot i això, l'evolució del preu dels serveis i altres grups ha estat inferior a les estimacions de l'entitat.

El preu del petroli ha repuntat amb força en els últims dies, fins a l'entorn dels 55 dòlars (45 euros), davant una mitjana de 50 dòlars (41 euros) al desembre, i s'ha situat sensiblement per sobre de les previsions de Funcas. Aquest escenari ha modificat la hipòtesi de l'entitat, que estima una continuació de la trajectòria ascendent fins als 60 dòlars (49 euros) a finals d'any.

Tenint en compte aquestes previsions, l'entitat estima que la taxa mitjana anual de la inflació s'elevi fins a l'1,2%.

En un escenari alternatiu en el qual el preu del cru s'encarís fins als 70 dòlars (57 euros), la taxa mitjana anual seria de l'1,6% i del 2,7% per al desembre. Si, en canvi, la cotització del preu del petroli caigués fins als 45 dòlars (37 euros), la taxa mitjana anual se situaria en el 0,7%, amb una variació interanual del 0,9% al desembre.