30 de gener de 2021
30.01.2021
Diari de Girona

La banca opta per comprar innovació de les fintech

En un context de baixa rendibilitat, les entitats financeres s'alien o promouen firmes per no perdre el tren del món digital i fer front als seus competidors Unes 700 empreses de 30 països han participat a Bankia fintech, 65 projectes han anat cap endavant i 20 han treballat amb el banc

30.01.2021 | 01:19
Imatge dels treballadors de l'empresa Innocells, vinculada a Banc Sabadell.

Fa temps, la banca semblava un negoci sòlid. D'uns anys ençà, tot són amenaces per a aquest sector, que viu, es diria que fins i tot estupefacte, una situació de tipus d'interès en negatiu, però que a més pateix un excés d'estructura i els efectes de la pandèmia poc temps després de recuperar- se de la Gran Recessió. Tots ells són factors que han posat en perill la rendibilitat i que estan darrere de la nova ronda de fusions, amb la de Bankia i CaixaBank en primer lloc. Hi ha un quart condicionant sobre de la taula: la irrupció del digital i les noves tecnologies que han trastocat de forma definitiva aquesta activitat, especialment en la seva relació amb la clientela.

L'expert en el sector financer i director adjunt de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Joaquín Maudos, assegura que «entre els molts reptes als quals s'enfronta la banca per fer front al seu problema de baixa rendibilitat hi ha la competència d'operadors no bancaris, i en especial les tecnològiques, entre les quals hi ha les bigtech (com Google, Amazon, Facebook i Apple) i les fintech. En el primer cas, aquesta amenaça dependrà de la regulació (hauria de ser igual d'estricta per a les bigtech si fan banca). I en el cas de les fintech, són més aliats que competidors, com demostra la inversió que la mateixa banca està fent en aquest tipus d'empreses. Les fintech donen resposta a peticions dels clients, que exigeixen cada vegada més serveis per canals diferents al tradicional de l'oficina bancària, i creen valor que també és font d'ingressos per als bancs. I amb l'experiència de la COVID, que ha impulsat i molt l'ús de la banca digital (fins i tot influint les apps), la banca ha d'apostar per les fintech com a font d'ingressos i per fer front als seus competidors».

Què estan fent les grans entitats financeres d'Espanya? Pol Navarro, CEO de InnoCells, el hub d'innovació de Banc Sabadell, expressa una mena de llei general que pràcticament s'observa a les majors firmes d'Espanya i que respon no només a la necessitat d'emprendre canvis per no quedar-se enrere en el trepidant món de les noves tecnologies, sinó de fer-ho ràpidament: «per innovar ràpid has d'aliar-te amb firmes més petites per flexibilitat i velocitat, atès que aquestes es concentren en un nínxol de mercat. Nosaltres els podem donar a canvi l'accés a la clientela i als canals de distribució». Dit d'una altra manera, el que es produeix és una sinergia.

Ignacio Cea, director corporatiu d'innovació i ciberseguretat de Bankia, afegeix que una gran companyia «pot fer el de sempre, que és obrir un departament propi d'innovació, que és lent, o anar a una innovació oberta. Obrir un mecanisme per col·laborar amb altres empreses, com les fintech. Al banc som 15.000 caps pensants, però al món hi ha 7.500 milions de persones». En relació amb això, Manuel Silva, soci director de Mouro Capital, el fons de capital emprenedor a través del qual el Santander inverteix en fintech, postil·la que aquesta entitat «té una estratègia d'innovació interna molt forta, però la innovació que esdevé fora de les fronteres del banc, originada per petites companyies de base tecnològica, pot marcar les tendències de futur. Invertir en aquestes startups en fases primerenques és la millor forma de tenir aquestes noves tendències en el radar, aprendre dels emprenedors que les impulsen i en alguns casos promoure vies de col·laboració entre el Santander i aquestes empreses, ja sigui comercialment, per vies de co-creació de solucions, o de distribució a consumidors del Santander, per donar alguns exemples de casos d'ús».

Claus de futur

És, en realitat, el que estan fent en la seva major part els seus competidors, que, per diferent vies, tenen en la participació en aquest tipus d'empreses emergents una de les seves claus de futur. Fonts del BBVA asseguren que «aquestes inversions contribueixen positivament en termes de desenvolupament de competències core, nous productes digitals, noves plataformes i models de relació purament digitals. En general, les startups en què hem invertit han desenvolupat amb èxit noves formes de fer negocis a la banca i s'han dirigit a clients i fluxos d'ingressos que el BBVA no havia aprofitat anteriorment». Aquesta entitat utilitza dos canals: la inversió directa, com la que té a Atom Bank, el primer banc del Regne Unit construït per a telèfons intel·ligents, o la que realitza a través del seu fons de capital risc Propel, que participa en més de 30 empreses , com Coinbase (una plataforma de transacció de bitcoin) o Hipoo (un cercador d'hipoteques).

Hi ha altres camins. Cea, de Bankia, que assegura que el banc «no busca un benefici financer, sinó industrial, perquè no invertirm perquè en uns anys una altra companyia compri la participació en una fintech», recorda que aquesta entitat manté a la Marina de València un pioner hub d'innovació tecnològica al costat de la gestora Innsomnia des de l'any 2016. En les sis convocatòries realitzades fins a la data, han participat 700 empreses de 30 països. 65 projectes han anat cap endavant i vint d'ells han acabat treballant amb el banc. Per exemple, la valenciana Logic Value, que permet Bankia millorar la gestió de fons.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook