En la primera dècada dels 2000 es van comprar un pis. El banc els va deixar els diners, i al costat del sou de les seves parelles, vivien sense problemes. Va arribar la crisi del totxo, que ho va arrasar tot. Van acabar separant-se, cuidant soles dels seus fills, sense feina i a la vora del desnonament. Van aconseguir quedar-se a casa signant lloguers socials amb les entitats financeres que els havien prestat els diners, i han aguantat aquesta dècada amb feines precàries i inestables. En parlema amb Laura Huaman i la Berta Villanueva, que demanen un miracle per a no quedar en la intempèrie. Els bancs ja no estan obligats a renovar el seu lloguer social, després de la garrotada del Tribunal Constitucional a l'enèsim projecte d'habitatge a Catalunya.
Al matí, Laura Huaman treballa cuidant avis i persones dependents en el Servei d'Atenció a domicili de l'Ajuntament de Barcelona, feina per la qual cobra 950 euros al mes. A les tardes, és un dels rostres de les cues de la fam de la ciutat. Ella i el seu marit es van endeutar amb Caixa Catalunya, que els va concedir una hipoteca de més de 100.000 euros. La crisi que va venir després els va arruïnar. Ell va emmalaltir, va perdre la feina i es van acabar divorciant. Es va començar a endeutar per a arribar a final de mes. Va demanar dos crèdits per a pagar els subministraments, la hipoteca o els costos associats a l'escolarització dels nens o a la malaltia del seu marit. Fins que el 2017 va deixar de pagar la hipoteca. Amb l'assessorament de la PAH, va aconseguir cedir el pis al banc i signar un lloguer social per tres anys. Ella i els seus fills, de 16 i nou anys, hi viuen per 457 euros al mes. La meitat del sou el destina al lloguer. L'altra meitat es pagarà els deutes pels préstecs demanats. El problema està en el fet que, a l'octubre de 2020, li vencia el lloguer social. Si s'aplica el decret de la llei catalana d'habitatge, el propietari del seu pis està obligat a renovar el lloguer social. Però amb la suspensió de la norma en el TC la seva vida penja d'un fil. «Ho he passat molt malament, però al final penso que si m'han de fer fora que ho facin: que vingui la policia i m'enviïn al carrer. No hi ha cap altra alternativa».
Berta Villanueva, en canvi, assegura que si la desnonen s'anirà a acampar davant de l'ajuntament de Cornellà amb el seu fill adolescent. Si situació és molt semblant a la de Laura. El 2005 es va comprar un pis de 235.000 euros, que anava pagant amb el seu marit. «Anàvem sobrats per a arribar a final de mes», explica. La crisi financera es va emportar a la família per davant. Tots dos van perdre la feina. Es va separar i Villanueva va tirar endavant amb el seu fill i treballs parcials que mai fregaven els mil euros al mes. Farta dels deutes amb la hipoteca va aconseguir negociar amb el banc i quedar-se en el pis pagant un lloguer social que no ha aconseguit renovar.
