És evident que després d'un duríssim 2020, seguit d'un complicat començament de 2021, tots ens mereixem entreveure una mica d'esperança en forma de vacuna contra la Covid-19. Ara bé, no ens hem d'enganyar: les societats occidentals, les que tenim més nivells de llibertat i benestar, sortirem d'aquest complicat envit esgotades i debilitades econòmicament. Espanya ja és un dels països més damnificats a causa de l'alta dependència dels serveis, especialment del nostre excel·lent sector turístic.
Com el ciclista que sembla que defalleix, traurem forces d'on faci falta per coronar el port de muntanya. Ens hem d'esforçar i aprofitar aquesta crisi per realitzar les transformacions necessàries per tornar al camí del creixement econòmic i guanyar resistència per a futures crisis. I és en aquest punt, amb el catalitzador dels fons europeus (Europa aquesta vegada sí que ha decidit estar a l'altura del repte que se'ns presenta), en què els poders públics, empreses i ciutadans ens hem de responsabilitzar com mai abans des que tenim llibertats, ja fa diverses dècades. Hem de reindustrialitzar Espanya.
El Pla Next Generation Europe ens permet mirar més enllà i ajudar-nos a aconseguir una Espanya sostenible i digital. És l'ocasió de crear les condicions que converteixin Espanya un altre cop en un gran país industrial i, a més, descarbonitzar l'economia. Tenim un gran exemple en el qual podem inspirar-nos: la reindustrialització d'Europa després de la Segona Guerra Mundial.
Ara bé, hi ha diferents maneres de descarbonitzar i en el camí triat ens juguem el benestar de les futures generacions. Es pot descarbonitzar protegint la indústria -un dels nostres principals actius estratègics?, atraient inversions per construir nous pols industrials, digitals i robotitzats, complementant i enfortint el teixit empresarial. Es poden neutralitzar les emissions buscant el camí que ens aporti més beneficis per al conjunt de la societat al preu més baix possible, permetent que totes les tecnologies competeixin lliurement. O podem descarbonitzar reduint el pes industrial, diferenciant entre sectors guanyadors i perdedors, buscant quimeres. El que passi en el sector energètic serà fonamental en aquesta sana ambició. Serà clau per a tots els sectors -agricultura, pesca, alimentació, serveis-, especialment per a la competitivitat internacional de la indústria.
Hi ha dues peces legislatives que seran essencials i que, en funció dels textos finals, poden donar senyals equívocs als inversors industrials interessats en apostar per Espanya i que poden excloure certs sectors de la tan necessària voluntat d'avançar en la descarbonització. Les regles principals d'aquesta carrera que afrontem han de ser l'eficiència i la neutralitat tecnològica, un marc on tenen cabuda totes les tecnologies líders en descarbonització, algunes basades en l'electricitat, d'altres en la bioenergia o en els combustibles sintètics. Són la llei de canvi climàtic i transició energètica i el fons nacional per a la sostenibilitat del sistema elèctric. Si els legisladors del nostre país no modifiquen els esborranys d'aquestes normatives, reduirem sens dubte la fam inversora, tant nacional com estrangera. Siguem inclusius. Ens hi juguem molt.
Els éssers humans traiem el millor de nosaltres en els moments difícils. Mai com ara tindrem l'oportunitat de transformar la responsabilitat en la força perquè els nostres fills i nets tinguin un futur sostenible, econòmicament i mediambientalment.
