El 1985 la Unió Europea va crear un marc legal comú per als fons d'inversió. És la coneguda com UCITS, sigles d'«Undertakings for Collective Investment in Transferable Securities» que podríem traduir com a entitats d'inversió col·lectiva en valors mobiliaris.

Aquesta normativa fixa els requisits per als fons d'inversió de la UE: en quines classes d'actius inverteixen, liquiditat, diversificació... I entre els requisits de diversificació està que per ser comercialitzat com a fons o fund en anglès, no pot invertir en una única commodity (una única matèria primera). En no ser possible per a les gestores l'emissió d'ETFs sobre una matèria primera, sorgeixen els ETCs (Exchange Trade Commidities).

Mentre que un ETF replica la composició d'un índex, compost per una proporció variable d'accions de diferents empreses, un ETC replica una matèria primera exclusivament (metalls, petroli, productes agrícoles).

Invertir en ETCs vol dir comprar participacions emeses per una entitat per un valor referenciat al preu d'una matèria primera. En altres paraules, seria com comprar deute d'aquesta entitat, el que converteix l'inversor en el seu creditor, amb una peculiaritat important, en el cas de rèplica física aquestes participacions estan recolzades amb la pròpia matèria primera.

Per exemple, si es compren 4 participacions d'un ETC en or per 500 euros: equival a comprar 500 euros de deute de l'entitat emissora, però aquests 500 euros estan recolzats pel seu valor en lingots d'or.

Els ETCs també admeten una rèplica física o sintètica del seu subjacent:

Els físics repliquen el valor de la seva matèria prima subjacent, que emmagatzemen a les cambres cuirassades del custodi, identificant la fracció de matèria primera que està associada al compte de cada inversor. Solen ser sobre metalls per ser emmagatzemables amb les adequades mesures de seguretat i no peribles.

Els sintètics repliquen el preu de contractes swap o d'índexs sobre matèries primeres. Així, es pot replicar amb ETCs sintètics el preu del petroli, aliments o productes agrícoles. Solen ser més complexos i de major risc, ja que la rèplica sintètica es fa a través de derivats (swaps), per la qual cosa hi ha un risc de fallida de la contrapartida del derivat.