Ibán Juvanteny Gómez, el fals broker gironí que l'Audiència de Girona investiga per una estafa multimilionària a desenes d'inversors, haurà de pagar tres milions d'euros per sortir de la presó. Juvanteny està en situació de presó provisional des de mitjans del mes d'abril de 2019 acusat d'un delicte d'estafa agreujada amb concurs ideal de falsedat documental, pel qual podria enfrontar-se a fins a 8 anys de presó . En els últims dos anys els seus advocats han demanat en diverses ocasions que el seu defensat pogués sortir de la presó, però el tribunal sempre s'havia mostrat inflexible, indicant que el risc de fuga i la destrucció de proves era molt elevat.

Ara l'Audiència considera que «després d'un període tan prolongat de presó provisional, han disminuït els riscos pels quals va prendre aquesta mesura cautelar». No obstant això, recorda que en el cas s'investiga «una estafa piramidal amb guanys multimilionaris, la major part dels quals continua sense aparèixer». Per això, apunta que «únicament la prestació d'una fiança rellevant podria compensar els riscos» de la sortida de la presó. Per això fixa una quantitat de tres milions d'euros, que acompanya d'altres mesures, com la retirada del passaport, la prohibició de sortir del territori nacional i l'obligació de comparèixer diàriament al jutjat més proper al seu domicili.

Fiança rècord

Penalistes consultats per aquest diari no recorden una fiança tan elevada en casos investigats a les comarques gironines. De fet, és poc habitual que es fixin quantitats tan elevades com a fiança, i sovint estan vinculades a trames de corrupció o a delictes financers. Per exemple, l'expresident del govern Balear Jaume Matas va pagar tres milions per sortir de la situació provisional durant la instrucció del cas Palma Arena. També va ser la fiança que es va posar a Rodrigo Rato, expresident de Bankia, durant la instrucció del cas en el qual s'investigava l'administració deslleial de l'entitat financera, que va acabar intervinguda. L'any 2017, el jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas Pujol va fixar també tres milions d'euros de fiança perquè Jordi Pujol Ferrusola pogués sortir de la situació de presó provisional, tot i que uns mesos després la va rebaixar a 500.000 euros.

Una instrucció llarga

La decisió d'imposar una fiança arriba després de gairebé dos anys d'instrucció, temps que habitualment sol ser el límit legal per mantenir un investigat en situació de presó provisional per aquest tipus de delicte. No obstant això, aquest període es pot allargar, sempre que hi hagi circumstàncies que ho justifiquin.

La instrucció d'aquest cas ha estat més lenta de l'habitual, sobretot perquè hi ha hagut diverses comissions rogatòries a la justícia britànica per col·laborar en la investigació i aclarir els fets.

En la primera investigació del jutjat, la xifra de denúncies presentades ascendia a un centenar. El nombre de presumptes afectats podria ser superior, tot i que alguns podrien acabar no presentant cap reclamació en haver realitzat les inversions en diners negres.

L'estafa piramidal

Ibán Juvanteny residia a Anglaterra després d'haver fet els estudis d'Econòmiques a la Universitat de Girona. Segons deia, es va traslladar a la ciutat de Leeds per estudiar un màster de finances. En la investigació de la policia es va detectar una missiva en la qual confessava a la seva dona que no havia ni acabat la carrera i que en realitat tampoc havia fet cap màster posterior, segons fonts de la investigació.

Des d'Anglaterra, l'ara investigat hauria articulat a partir de 2012 un sistema que li permetia recaptar diners entre coneguts i familiars, segons va confessar al fiscal en la seva declaració. Segons la seva versió, assegurava un 3% mensual de benefici. L'home hauria mantingut aquest sistema fins al 2016 quan va ampliar-lo a altres contactes que volien fer inversions personals a través del boca-orella. L'èxit del projecte es va esparracar quan va començar a tenir pèrdues. Segons Ibán Juvanteny, «per por» va mantenir que els seus clients tenien beneficis i el que en realitat feia ampliar la seva cartera de clients i destinar els nous ingressos a pagar els interessos dels primers inversors o a retornar les quantitats invertides.

Davant del fiscal ha reconegut que va deixar de fer inversions reals el 2017. Des de llavors es va dedicar a buscar nous clients per seguir retornant els diners a qui els sol·licitava. En la seva estructura piramidal o de Ponzi hauria atrapat petits i grans inversors de Girona però també de Segòvia, Barcelona i Madrid i alguns d'Anglaterra i Alemanya. La xifra de diners que presumptament hauria estafat és ara mateix difícil de precisar, però Iban Juvanteny va declarar que va reunir fins a 8 milions i mig d'euros, un milió dels quals estaven retinguts en comptes d'Anglaterra.

És probable que mai s'acabi de saber del cert la quantitat definitiva, perquè alguns dels inversors havien fet ingressos de «diner negre», que no podien declarar.

Malgrat que en la seva declaració no va detallar el sistema que havia emprat, fonts de la investigació van concretar que hauria utilitzat els seus contactes per aconseguir quantitats que, en molts casos, van des d'almenys 25.000 euros fins a més de 150.000 euros en altres. També hi ha persones que hi van confiar quantitats força superiors.