En els últims mesos s'han aguditzat els reptes sanitaris, econòmics i socials, que s'afegeixen als ja existents prèvia pandèmia de la Covid-19, com l'emergència climàtica. La crisi a què ens enfrontem és dura i desigual -amb col·lectius i sectors que es veuen més afectats que d'altres- i també transformadora. En un escenari cada vegada més globalitzat, hem d'actuar des de l'anticipació per respondre a les creixents expectatives de la ciutadania, que demanda, a més, més transparència, en un entorn d'incertesa.

Europa ha establert les bases per a la reconstrucció amb els fons del programa Next Generation EU. És important l'entesa entre totes les parts a l'hora de concretar solucions i, sobretot, d'establir mecanismes per definir una governança efectiva, a nivell de país, que garanteixin que avancem en inversions realment transformadores. Per a això és essencial la col·laboració publicoprivada; només així podrem executar les inversions requerides per garantir els nivells de benestar.

En aquest context, les empreses hem demostrat, una vegada més, ser actors destacats per la nostra capacitat de materialitzar respostes. Formem part destacada del teixit social, productiu i institucional que permetrà remuntar la situació actual. És imprescindible per a això fomentar i comptar amb el contracte social -com a companyia ja ho fem- com a marc de treball per al progrés conjunt. Es tracta de desenvolupar la nostra activitat integrant els compromisos amb els diferents grups de relació: amb la creació de treball de qualitat, amb la cadena de proveïdors, amb els accionistes, amb l'acció social... En definitiva, oferir seguretat i confiança en una gestió empresarial amb valor per a tota la societat.

Amb aquest convenciment, i per afrontar la reconstrucció, des de la companyia estem proposant -territori a territori, des de l'arrelament local- un pacte social que garanteixi una recuperació econòmica sostenible. Aquest pacte s'ha de basar en tres eixos: un, la solidaritat, donant suport als col·lectius vulnerables, sense deixar ningú enrere; dos, l'ocupació de qualitat, invertint en formació, en desenvolupament de talent i combatent la precarietat laboral, i tres, la reconstrucció verda i inclusiva.

Aquesta crisi sanitària accelera sens dubte la transició ecològica. La crisi climàtica ja obliga les empreses que gestionem el cicle de l'aigua a desenvolupar sistemes d'alta resiliència, tant en l'entorn urbà com en les infraestructures, que han de ser verdes, a més de facilitar la conservació de la biodiversitat, amb el suport de la tecnologia i les eines digitals, i amb l'impuls també de les energies renovables.

L'aigua és un dels elements més exposats al canvi climàtic, amb períodes de pluja cada vegada menys regulars: s'intensifiquen els episodis de sequera, però també les pluges torrencials. Per aquest motiu, estem evolucionant el nostre model cap a l'economia circular per a l'optimització de recursos naturals.

El full de ruta per avançar conjuntament ens el proporciona les Nacions Unides amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Són tots molt rellevants, però vull destacar-ne especialment un en particular, el número 17: «Aliances per aconseguir els objectius». Hem d'avançar cap a un nou model de desenvolupament sostenible, amb l'impuls i l'acord entre tots, i amb les anomenades PPPP, participació publicoprivada, amb les persones al centre. Només podrem afrontar els desafiaments que afrontem amb altura de mires, cadascú des del seu àmbit, i des de la força de les aliances.