11 de febrer de 2021
11.02.2021
Diari de Girona

La pandèmia ensorra un 14,2% l'economia gironina el 2020

L'impacte del virus sobre el turisme i el treball temporal converteixen Girona en la província catalana amb un major descens del PIB i la quarta d'Espanya, superada només per Màlaga, Canàries i Balears

10.02.2021 | 23:44
La pandèmia ensorra un 14,2% l'economia gironina el 2020

L'economia de la província de Girona va ser l'any passat la més damnificada de Catalunya per la crisi de la COVID. Segons un informe del Banc d'Espanya, el PIB de les comarques gironines va caure un 14,2% respecte l'any 2019, la davallada més pronunciada de totes les províncies catalanes i una de les més dures d'Espanya.

Les dades de l'ens regulador confirmen el que ja fa temps que mostren altres indicadors. Que la pandèmia s'ha acarnissat amb la majoria d'activitats, però sobretot amb el turisme i el comerç. I a Girona, un dels territoris més turístics de l'Estat, no és d'estranyar, doncs, que aquesta baixada del 14,2% del PIB estigui tres punts per sobre de la mitjana espanyola de l'11%. De manera anàloga, el cop del coronavirus sobre les economies regionals és més evident en aquelles que comparteixen característiques amb la gironina. Així, una província turística com Màlaga va registrar una caiguda del 17%, mentre que les illes Canàries i Balears van liderar els números negatius (amb el 19 i el 21% menys l'arxipèlag subtropical i el 27% a Ses Illes).

En aquesta línia, les dades globals de l'estudi del Banc d'Espanya constaten que les principals víctimes de la crisi produïda per la pandèmia del coronavirus van ser l'hostaleria, el transport i la cultura. I les províncies més afectades van ser les que van experimentar un major descens de la mobilitat, a causa del seu major pes del turisme, especialment l'estranger; i de l'ocupació temporal i una menor proporció d'empleats del sector públic.

Per sobre de l'11% de mitjana van quedar també Barcelona (11,7%), Tarragona (11,4%) i Alacant (13,5%). La resta van oferir uns números més suaus sense deixar de ser inquietants, per bé que la dada més positiva va ser una caiguda del 5,3% del PIB a Extremadura.

Aquestes diferències s'expliquen per ser zones en les quals existeix menys exposició a activitats més afectades, com el turisme i en les quals pes més l'agricultura i el sector públic.

Un exemple de les disparitats en funció del pes dels diferents sectors es veu clarament a la mateixa Catalunya. La província de Lleida va registrar una caiguda del 8%, molt per sota de l'experimentada per Girona i pel conjunt de la comunitat, que va ser del 11,4%, «a causa del menor pes dels sectors més exposats a la crisi sanitària».

L'estudi també constata l'existència de dos períodes temporals diferenciats en matèria de mobilitat. D'una banda, des de les primeres restriccions al març fins a l'estiu es percep que a penes existeixen diferències territorials en les restriccions, ja que es gestionava sota el comandament centralitzat del Ministeri de Sanitat.

A partir de l'estiu, després que els governs autonòmics assumissin el comandament en els seus territoris amb un major capacitat de gestió en funció de l'evolució del virus, va donar com a resultat «una major dispersió dels índexs de mobilitat des de l'estiu, especialment notable a partir del mes d'agost, que ha continuat durant la resta de l'any, marcat per la segona ona del COVID-19».

En aquesta línia, l'estudi assegura que l'aplicació de mesures de contenció dels contagis ha estat un dels principals condicionants de l'activitat econòmica des de la irrupció de la pandèmia. Davant l'absència d'una variable que capturi el grau de severitat de les restriccions a escala provincial, s'utilitza una variable de «mobilitat», que captura l'impacte de la crisi sanitària sobre la mobilitat ciutadana, ja sigui per decisions voluntàries o per restriccions imposades per les autoritats. Aquesta variable es construeix com la mitjana dels índexs de «llocs de treball» i «estacions de transport».

Mortalitat desigual

Pel que fa al nombre de morts, l'article del Banc d'Espanya calcula que en 2020 va ser un 17,2% superior a la mitjana dels dos anys precedents. «Les províncies amb major excés de mortalitat en 2020 van ser les pertanyents a les dues Castelles i Madrid», segons l'anàlisi.

La mortalitat es va concentrar en el primer semestre de l'any «en un grup limitat de províncies». Es tracta de Segòvia, Sòria, Salamanca, Ciudad Real, Lleó, Albacete, Àvila, Guadalajara i Madrid. Durant el segon semestre la distribució de la mortalitat va ser «més homogènia».

A Girona aquesta tendència va ser molt menor. Durant el primer semestre hi va haver menys defuncions que durant el segon, si bé aquesta xifra mai va superar el 0,1% de la seva població habitual.



https://www.diaridegirona.cat/tags/coronavirus.html
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook