13 de febrer de 2021
13.02.2021
Diari de Girona

Serem tots freelances en el futur?

Augmenta un 40% l'ocupació per projectes des de l'any 2009 i s'obre el debat sobre si aquesta situació realment és sostenible Els experts adverteixen que l'augment de falsos autònoms experimentat darrerament és nociu per a treballadors fixes i col·laboradors

13.02.2021 | 01:26
Una dona treballa des de casa en època de coronavirus.

Treballo per a una empresa o començo a exercir pel meu compte? La resposta a aquesta pregunta depèn de les circumstàncies personals i professionals. I també, com és lògic, de les oportunitats laborals, perquè no sempre es tracta d'una elecció. Segons un recent estudi publicat per Boston Consulting Group (BCG) i la comunitat de freelances MALT, a Espanya el nombre de professionals que treballen per projecte (freelances) ha augmentat al voltant d'un 40% des de l'any 2009, fins a superar les 750.000 persones.

Segons les seves xifres, el perfil mitjà d'aquests professionals és persones que freguen els 40 anys, compten amb experiència prèvia com a assalariats i pertanyen sobretot a sectors com el disseny gràfic, la consultoria corporativa, tecnologia i data o comunicació. A més, més del 60% es concentra a la Comunitat Madrid i Catalunya i està plenament satisfet amb la seva ocupació.

Pros i contres

Entre els motius que porten un professional a treballar pel seu compte destaquen «tenir més autonomia i millors condicions laborals. El que més valoren aquestes persones és poder decidir sobre la gestió dels seus projectes i treball», assenyala l'estudi. No obstant això, en la pràctica no sempre es pot fer el que realment es vol.

Laura López, autora del llibre Imperi Freelance, assenyala que en la seva experiència, sobretot en el sector creatiu, s'ha trobat amb que «és molt freqüent l'ocupació com a freelance per necessitat. De fet, va ser el meu cas: em vaig posar com a autònoma perquè no trobava una feina a cap empresa i vaig acabar facturant als que eren els meus antics caps». En aquest sentit, afirma que molts comencen fent col·laboracions esporàdiques i acaben dedicant-s'hi a temps complet en quedar-se a l'atur o no trobar oportunitats per compte d'altri que es corresponguin amb la seva experiència laboral o expectatives.

Eugenio Lanzadera, professor de Dret Laboral de la UDIMA, posa xifra a aquesta realitat, assenyalant que «el 66% de freelances ho són per necessitat, davant de l'altre 34% que ho són per oportunitat». Entre els motius que expliquen aquesta circumstància, enumera les dificultats per trobar feina estable, els escassos ingressos o les necessitats que tenen els joves per poder independitzar-se dels seus pares, al costat d'un nivell de formació alt, que «impulsen la idea d'emprendre o de desenvolupar un ofici per compte propi».

Amb la pandèmia, s'afegeix una aresta més a aquesta qüestió. Laura López apunta que, amb la normalització del teletreball i les fórmules semi presencials, i «com que molts llocs de treball creatius o de màrqueting es poden fer en remot, pot ser fàcil que moltes empreses es plantegin contractar per projecte, el que podria destruir llocs de treball i provocar que molts acabin sent falsos autònoms».

Precisament, amb les xifres que publiquen organismes com la Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE) a la mà, veiem que paral·lelament a l'augment de freelances també han augmentat aquests falsos autònoms. «Quan un freelance treballa en exclusivitat per a una empresa, que fixa per a ell les condicions d'organització de la feina, horari, retribució o eines, estem davant d'un frau que ha de ser denunciat i perseguit», assenyala María José Landaburu, secretària general de UATAE.

Landaburu afirma que els preocupa la generalització d'aquesta xacra «en la pràctica totalitat de sectors econòmics, no només pel que suposa d'abús laboral i negació de drets per a les persones afectades, sinó perquè il·lustra la precarietat i desprotecció estructurals dels autònoms». De fet, recorda que en els últims dos anys la Inspecció de Treball ha detectat 49.755 casos.

Coexistència

Amb l'auge dels freelances, ens dirigim cap al final de l'ocupació fixa properament? La veritat és que hi ha espai per a la seva coexistència i més avantatges per a les dues parts, sempre que es jugui dins de la legalitat i es respecti l'autònom.

Els empleats en plantilla «són sobre els que recauen els valors i els objectius claus de l'empresa, mentre que els independents són aquells professionals que, entre d'altres coses, permeten a les empreses absorbir pics de càrrega de treball. I molt més en el moment actual, en què trobar perfils molt demandats, com desenvolupadors experts o Data Analyst de primer nivell, és molt complicat», assenyala Vincent Huguet, co fundador i CEO de MALT, que afegeix que poden aportar tot el valor afegit de la seva experiència que han adquirit a altres empreses.

María José Landaburu afirma que no s'ha de veure l'ocupació per compte propi o per compte d'altri com una «competició» i quea UATAE es resisteixen a creure «que la innovació, la immersió digital i la irrupció d'una major flexibilitat de la mà de les noves tecnologies hagi de ser sinònim de més precarietat per als treballadors». En aquest sentit, llança una clara reivindicació: que la llei sigui més clara «per blindar la laboralitat d'aquests freelances».

Estratègia de gestió

Perquè freelances i fixos vagin de la mà, les companyies han d'establir una correcta estratègia de gestió dels recursos humans, «i tenen diferents opcions: desenvolupar talent intern mitjançant programes d'adaptació i reconversió de competències, captar talent extern de mercat o adquirir talent de manera temporal confiant en la subcontractació de perfils», conclou Joan Ferrer, que de la mateixa manera apunta que un 40% de les companyies que han estat enquestades en l'informe publicat al costat de MALT considera que els perfils externs d'alta qualificació són claus per millorar la seva productivitat i innovació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook